M21-im11
DOCUMENTAL CREATIU: FORMAT INSTANTDOCS
Ara mateix, la realitat supera la ficció. La pandèmia no és una distopia, tot i semblar-ho. Per això, plasmarem les històries de #laMostra21 en formats documentals. Partirem d’una base molt real, posant al centre el/s nostre/s testimoni/s, per posar-nos en la seva pell, sense intermediaris. Alhora, treballarem el documental de forma creativa amb altres elements narratius que poden ser més propis de la ficció. De fet, una de les definicions de (bon) documental més celebrades diu que el documental és el tractament creatiu de la realitat.
Per això proposem el format InstantDOCS. Són documentals curts, peces cinematogràfiques d’un minut, realitat concentrada. La durada és aproximada, preveiem que durin un minut perquè la idea és fer quelcom curt, però molt ben treballat, alhora que és una mida òptima per a compartir a les xarxes socials. Si és una mica més llarg, però és igualment interessant, benvingut serà.
Un InstantDOCS ha de comptar amb un testimoni real, cercar una dada informativa rellevant sobre el tema i, per arrodonir-ho, comptar amb una breu escena metafòrica (que pot ser de ficció).
M21-im13
INSTANTDOC DE MOSTRA #LAMOSTRA21
Des de la finestra | Dídac Roger [Kineina audivisuals] (1′)

Això és un InstantDOC. Com s’ha fet? Podeu veure el procés resumit al següent tutorial que parteix del making off de l’InstantDOC que hem realitzat per a #lamostra21. I després, a seguir treballant. El següent punt serà l’entrevista.

MAKING OFF-TUTORIAL INSTANTDOC

Making off-tutorial InstantDOC | Dídac Roger [Kineina audivisuals] (4′)

Ja teniu un enfocament diferent, un testimoni cercat, una dada rellevant… en definitiva ja teniu la idea base, la llavor. Ara cal desenvolupar la història completa.
Guió i rodatge documental creatiu | #laMostra21
5. ENTREVISTA: LA PRIMERA CAPA
Dels tres elements que componen un InstantDOC, metàfora-testimoni-dada rellevant, el testimoni serà el que tindrà un pes més destacat i a partir del que construirem la resta d’elements. Per resumir-ho de forma més senzilla, la base de la nostra feina serà realitzar una bona entrevista per a després enriquir-la amb imatges i completar-la amb altres elements perquè aquesta tingui aspecte d’història amb el clàssic esquema de plantejament-nus-desenllaç.
CONSELLS PER A L’ENTREVISTA
Preparar les preguntes:
  • Centreu el tema. L’objectiu és fer un vídeo curt. Cal tenir prou material per a elaborar la peça, però si ens n’anem molt per les branques, després ens costarà molt d’editar.
  • Les preguntes no han de ser ni massa obertes… (reiterem que cal que concretin una mica el tema).
  • Ni massa tancades (per a no obtenir monosíl·labs com a resposta, ens dificultarien molt la construcció del vídeo).
  • Podeu pensar les preguntes tenint en compte l’estructura d’història (plantejament, nus i desenllaç) que voleu aconseguir.
  • Comencem amb preguntes fàcils, generals o lleugeres (Les primeres preguntes serviran per establir confiança amb la persona entrevistada i per provar si la imatge i el so són bons)
  • Sempre preguntarem primer nom i cognoms, i també el càrrec si preguntem a persones que entrevistem com a professionals (si són d’alguna entitat, per exemple). Això ens servirà també per posar els rètols quan fem l’edició.
  • Deixem la part més delicada per quan ja tinguem una mica de confiança.
  • Amb 4 o 5 preguntes segurament en tindreu prou. Això sí, cal escollir-les molt bé.
Abans de començar a gravar:
  • Trieu un lloc tranquil i agradable. Si pot tenir alguna vinculació amb el tema que tractem, millor. Però prioritzarem que no hi hagi soroll i que la persona entrevistada s’hi senti còmoda.
  • No impliquem a més persones de les necessàries.
  • Per motius de seguretat COVID, farem les entrevistes en exteriors, sempre que sigui possible.
Consideracions tècniques i de seguretat:
  • Intentarem entrevistar la persona en un pla mig.
  • Respectarem sempre la distància de seguretat COVID. Si enregistrem amb el mòbil, és possible que per la distància ens quedi una imatge més oberta, no passa res, millor respectar la distància de seguretat.
  • Assegureu-vos que el so és el millor que podeu obtenir: que no hi hagi so ambient i que no esteu massa allunyats (no aneu més lluny de la distància de seguretat COVID perquè els micros no tenen zoom i com més a prop, millor capten el so.)
  • Les persones entrevistadores sempre haureu de dur la mascareta. Si podem garantir la distància suficient, podem demanar a la persona entrevistada que es tregui la mascareta per a contestar les preguntes davant la càmera. Sempre si hi ha condicions de seguretat i aquesta se sent còmoda.
  • La persona entrevistada no ha de mirar a càmera directament, millor que miri a l’entrevistador/a (amb l’excepció que vulgueu provocar un efecte dramàtic molt concret).
  • Comproveu que el fons darrere la persona entrevistada sigui adient per gravar.
  • Graveu els vídeos en format horitzontal.
  • Si podeu, utilitzeu trípode, si no, mantingueu el mòbil ben estable agafant-lo amb les dues mans.
Iniciem les preguntes:
  • Recordeu anar de les preguntes més senzilles i lleugeres per acabar amb les més complexes.
  • Utilitzem el seu llenguatge.
  • Si hi ha alguna cosa que creiem que no s’entén, li demanem amablement que ens ho torni a explicar.
  • Li demanem que comenci les frases a partir de la pregunta i que eviti respondre sí/no.
  • Agraïm el temps i l’esforç.
M21-im14
M21-im12
QUI ENS EXPLICA LA HISTÒRIA? EL FIL CONDUCTOR HO LLIGA TOT
Un bon documental és més semblant a una pel·lícula que a un informatiu. S’explica en forma d’història. Per aquest motiu, contràriament al que molta gent pensa, al documental es fa servir molt el guió com a eina de treball. En aquest cas, no farem un guió complet per elaborar el nostre audiovisual, però sí que necessitem tenim algunes directrius clares. La forma més habitual d’explicar una història és la fórmula de plantejament, nus i desenllaç. Fins i tot en un curtmetratge d’un minut, o un espot televisiu de vint segons, o un acudit breu. No ho podem explicar tot. Hem de centrar-nos en un aspecte concret. Com a molt un tema principal -el que ja hem concretat en fases prèvies del projecte- i una o dues pinzellades de quelcom que complementa aquest tema principal -segur que quan rodem ens apareixen molts temes interessants, però cal ser concisos per a explicar la història en un temps tan breu. Hi ha moltes maneres d’explicar una mateixa història. Un dels aspectes clau és qui ens explica aquesta història.
  • És la mateixa entrevista que amb el muntatge que fem va fent el fil de principi a final?
  • És una veu en off d’algú del nostre equip que lliga les diferents frases que diu la persona entrevistada?
  • És un/a reporter/a que apareix en pantalla per presentar-nos el cas? (tot i que l’opció del reporter/a és més televisiva que de documental)
  • Són diversos rètols que ens guien pel vídeo?
  • Hi afegim una dramatització o reconstrucció de fets (ficció) que estructura el que ens diu l’entrevista?
Es poden fer servir molts recursos perquè un vídeo documental esdevingui una història. Aquí n’hem posat alguns exemples. Cal trobar quina fórmula ens va millor. La veu en off, per exemple, lliga molt bé els continguts i ens permet expressar el que no aconseguim que les persones entrevistades diguin correctament a càmera. Pot passar que la persona entrevistada sigui tímida, que faci frases massa llargues amb moltes subordinades, que ens hagi explicat quelcom interessant abans de ser gravada i que després no surti… Atenció! No es tracta de dir quelcom que no han dit. Si no de reforçar la narració. La veu en off també va molt bé per enllaçar temes. D’altra banda, aconseguir que la persona s’expressi i faci el fil sense mediació de veu o cap altre dispositiu, també és una opció molt interessant. Una opció molt emprada quan es fan vídeos per primera vegada són els rètols amb la pregunta que s’ha fet. És una opció més pobra. Els rètols són un recurs molt vàlid, fins i tot es poden fer servir de forma poètica. Combinats amb altres opcions poden funcionar molt bé. Però cal buscar frases molt precises. Els audiovisuals no tenen fórmules exactes. Cal buscar quina ens funciona per a la nostra narració. I és important tenir clar quina resposta emocional volem obtenir per decidir quin tipus de fil farem i quin to tindran les preguntes de l’entrevista.
M21-im15
Fotograma de The act of killing | Joshua Oppenheimer
Guió i rodatge documental creatiu | #laMostra21
6. IL·LUSTREU LA HISTÒRIA
L’entrevista per si sola ja podria ser un vídeo potent. Però a vegades només són paraules, podria ser ràdio en moviment. Cal afegir una capa més: il·lustrar l’entrevista amb imatges que l’enriqueixin i li donin credibilitat i veracitat. Per exemple, un testimoni, en l’entrevista, ens diu que recull ferralla per a sobreviure. Si gravem imatges de com està recollint ferralla, tindrem la constatació que allò que ens diu és cert. A més, la imatge seria intensa. Emocionalment, veure-ho té més força. Hi ha diverses formes d’il·lustrar la història. Podem optar per imatges de recurs, imatges d’arxiu, animacions, infografies… Pel que fa a l’àudio, també tenim diverses formes d’enriquir sonorament la nostra producció.
IMATGES DE RECURS
Són aquelles imatges enregistrades pel nostre equip que il·lustren allò que ens explica un testimoni o almenys hi donen context. Es poden enregistrar abans o després el mateix dia de l’entrevista o es poden fer una altra estona un cop hàgim tingut temps d’analitzar l’entrevista i fer un llistat d’imatges d’allò que podríem enregistrar. Idealment optarem per la segona opció, però sovint no tenim l’opció d’una segona visita i hem d’optar per improvisar i seguir la primera opció. Això sí, la improvisació ens ha d’agafar preparats. No sabem exactament què ens explicarà la persona entrevistada, però si hem investigat amb profunditat, segur que en tenim una mica d’idea. En aquest cas, que només tinguem una oportunitat, hem d’aprofitar al màxim qualsevol oportunitat d’enregistrar imatges. Potser després no les podrem aprofitar totes en el muntatge, però si prestem atenció, podem obtenir material interessant. Ens pot servir el temps d’espera fins que la persona ens atengui, podem gravar el seu entorn, per exemple. D’altra banda, també podem estar a l’aguait durant el rodatge de l’entrevista perquè potser els minuts següents us deixa gravar una mica el que està fent i si recordeu què us ha explicat podeu buscar imatges relacionades. Hi ha moltes imatges possibles. Podem gravar imatges de la vida quotidiana, de l’entorn, detalls, moviments de les persones… Les imatges no només serveixen per il·lustrar, també ens ajuden al muntatge. Podem aprofitar que posem imatges per dissimular talls de l’entrevista i fer que sembli una història completa. Com més il·lustratives siguin les imatges, millor. Però sovint no aconseguirem que totes siguin de gran intensitat. Segons el grau de relació amb el que ens explica la persona entrevistada podríem distingir els següents tipus d’imatges:
  • Paper pintat o imatges de context: imatges que no són directament el que ens explica la persona, però situen l’acció i l’entorn. Poden ser paisatges, detalls… Donen color, però no són específicament expressives.
  • Imatges de recurs il·lustratives: són aquelles que mostren allò que se’ns explica, visualitzem exactament allò que diu l’entrevistada.
  • Accions narratives: també serien imatges il·lustratives, però són seqüències que s’expliquen tant per elles mateixes que fins i tot no necessiten l’entrevista (podrien ser fil conductor també).
IMATGES D’ARXIU
Les imatges d’arxiu són les que han enregistrat altres persones. Podem ser vídeos, fotos o documents. Sovint es fan servir per documentar històries del passat. Potser en el cas del nostre projecte no les farem servir tant, però es pot donar el cas. Imagineu que heu escollit un testimoni que ja ha aparegut en un mitjà de comunicació explicant el seu cas. El fragment de vídeo o el retall de diari podrien aparèixer al nostre documental. En aquest cas, cal citar sempre la font (amb un rètol o mitjançant la veu en off). En alguns casos, també és millor demanar permís per a poder utilitzar la imatge.
  • Imatges d’arxiu: vídeos d’altres, imatges de televisió, fragments de cinema, vídeos d’internet, fotografies…
ALTRES POSSIBILITATS DIGITALS
A vegades no tenim imatges per il·lustrar allò que volem mostrar. Darrerament l’animació s’està introduint amb força al documental. També ocorre que hi ha conceptes que es poden explicar amb presentacions, infografies, visualitzacions de dades…
  • Imatges generades per ordinador: screencast, o gravació de pantalla, presentacions (PowerPoint), infografies…
  • Altres formes d’il·lustrar: animacions, dibuixos, infografies, presentacions de dades…
AMBIENTS SONORS
A vegades no tenim imatges per il·lustrar allò que volem mostrar. Darrerament l’animació s’està introduint amb força al documental. També ocorre que hi ha conceptes que es poden explicar amb presentacions, infografies, visualitzacions de dades…
  • So ambient
  • Efectes de so
  • Silenci
  • Música
UNA IMATGE, UNA IDEA
En el següent documental, força ric audiovisualment, les imatges ajuden a il·lustrar el que expressa la protagonista. Fixeu-vos com algunes ho fan físicament, i d’altres, il·lustren les emocions. Per exemple, mireu com la protagonista toca el contrabaix en un aparcament buit: les imatges serveixen alhora per presentar l’entrevistada com a estudiant de contrabaix alhora que transmet una gran sensació de soledat. També és destacable l’enfocament d’aquest documental que es fixa en com ens manquen les abraçades des del principi de la pandèmia, i especialment a les persones migrades.
De la necesidad del contacto físico | Arte TV
M21-im16
Californa Sea Lion Plays with Mask (guanyadora de la Categoria Environment del World Press Photo 2021) | Ralph Pace
OBTENIR IMATGES INTERESSANTS

Arribats a aquest punt, ja comenceu a tenir clares quines imatges volem obtenir. Agafeu la càmera. Però, com obtindreu bones imatges? Què defineix una bona imatge?

Si aprenem a mirar, tindrem el 90% de la feina feta. Per això, hem de mirar moltes imatges. Ens podem fixar en alguns reculls de bones fotografies i analitzar perquè ho són.

A l’hora d’agafar la càmera, hi ha diversos consells que us poden ajudar. El primer i més important, us heu de fixar molt atentament en la imatge que esteu construint. Està equilibrada? Hi ha alguna cosa que se us cola que no vulgueu que surti en pantalla? A partir d’aquí no hi ha normes estrictes o exactes, però sí alguna guia que us pot servir per a fer un bon enquadrament. En aquests dos articles trobareu consells interessants per a composar les vostres imatges, tant fotografies com vídeos: com buscar el centre d’interès, la regla dels terços, omplir la imatge… Atenció! Si feu vídeo és important gravar horitzontalment. I recordeu el que deia el fotògraf Robert Capa: “Si les nostres fotos no són prou bones és perquè no estem prou a prop.”

https://www.dzoom.org.es/reglas-de-composicion-fotografica/

https://www.dzoom.org.es/encuadre-fotografia

VARIETAT D’IMATGES: ELS TIPUS DE PLA
Per a il·lustrar el documental necessitem diverses imatges. Aquestes cal que siguin de mides diferents. Si fem imatges més obertes, mostrarem vistes generals de l’entorn, el paisatge… En canvi, si hem de gravar objectes, detalls farem servir imatges més tancades. Per a les entrevistes, idealment farem servir un pla mig. També podem apropar-nos més. Hi ha entrevistes en primer pla que mostren moments més dramàtics. De tota manera, cal no abusar del primer pla. I en la situació de pandèmia que vivim, si gravem amb un telèfon mòbil i volem fer un primer pla, no respectarem la distància de seguretat mínima i tampoc ens funcionaria fer-ho amb el zoom del telèfon perquè la imatge es veu molt pixelada. En el següent vídeo trobareu els diferents tipus de pla que es fan servir al cinema. També aplicables a qualsevol classe d’audiovisual.
Dóna’m la teva mirada: fonaments del llenguatge audiovisual | Kineina Audiovisuals i AulaMèdia
CHECKLIST ABANS DE GRAVAR

1. MIRA
2. PENSA (decideix el centre d’interès de la presa)
3. ENQUADRA
4. REVISA QUE TOT ÉS OK (focus, llum, color, so)
5. REC
6. STOP

M21-im17
activitat 5-6 ⏎
PREPAREU L’ENTREVISTA I LES IMATGES DE RECURS I… A RODAR!
Amb el document adjunt, podeu preparar les preguntes, el fil conductor i les imatges. Més endavant, també us servirà per preparar la metàfora. Feu-ho en l’ordre que us vagi millor. També cerqueu altres fonts audiovisuals si us serveixen per il·lustrar el vídeo.
Podeu consultar-nos qualsevol dubte i enviar-nos el material resultant a través del canal de Discord.
M21-im18

Imatge que representa, “el soroll” que patim a la societat  | Chema Madoz

Guió i rodatge documental creatiu | #laMostra21
7. LA METÀFORA. UNA CAPA MÉS
Arribats a aquest punt, ja comenceu a tenir clares quines imatges volem obtenir. Agafeu la càmera. Però, com obtindreu bones imatges? Què defineix una bona imatge? Si aprenem a mirar, tindrem el 90% de la feina feta. Per això, hem de mirar moltes imatges. Ens podem fixar en alguns reculls de bones fotografies i analitzar perquè ho són.
M21-im19
En el cas del documental “De la necesidad del contacto físico”, és la imatge d’un colom atrapat. En el mateix documental es fan servir diverses imatges metafòriques. Els “humans sense cara atrapats en roba de goma” apareixen en diversos moments del curtmetratge documental.
activitat 7 ⏎
GUIONITZEU I GRAVEU LA METÀFORA
Abans de rodar feu pluges d’idees, reviseu l’entrevista, busqueu referents…
Feu-nos arribar, a través de Discord, un breu text amb la idea de metàfora que hàgiu escollit o bé la plantilla de l’activitat anterior escanejada.
m21_footer
Scroll to Top