Mentre alguns ajuntaments catalans lluiten per mantenir els pressupostos de cooperació, d’altres els retallen i, a la resta de l’estat, portats per la febre recentralitzadora, sembla qüestionar-se que aquesta sigui una competència normativa dels ajuntaments.
Malauradament, amb l’inici d’any es confirmen retallades severes dels pressupostos de cooperació a ajuntaments catalans com els de Badalona, Lleida o Santa Coloma de Gramenet. Quasi vint anys després de les primeres mobilitzacions pel 0,7% i amb un rerafons de crisi econòmica, assistim a un qüestionament de les polítiques de cooperació a l’àmbit autonòmic i local. L’ajuntament de Madrid va sentar un perillós precedent en suprimir el pressupost de cooperació al·legant que la cooperació no era competència municipal.
A Catalunya, des del 1994 amb les acampades per demanar el 0,7%, van ser les plataformes locals de solidaritat com Igualada Solidària o Rubí Solidari, que van demanar la institucionalització de la política de cooperació i solidaritat als seus municipis, una voluntat popular que va rebre el suport unànime de tots els partits polítics.
Abans que existís una agència catalana de cooperació, els primers impulsors i finançadors de la cooperació al desenvolupament van ser els ajuntaments. El primer agermanament solidari va ser entre la ciutat nicaragüenca d’Estelí i Sant Feliu de Llobregat el 1982. Moltes campanyes d’emergències s’han vehiculat a través del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, creat el 1986 i que ha estat una gran bossa comuna de diners, i la Diputació de Barcelona té una línia específica de finançament per a activitats de sensibilització sobre aquests temes que ha permès arribar a centenars de centres cívics, esplais i escoles de tot el país. Bona part de la feina feta ha estat precisament d’educació per al desenvolupament, més necessària que mai en aquests moments per facilitar la cohesió i la convivència en molts municipis, i per ajudar a entendre el caràcter global d’aquesta crisi. Fins al 20% del pressupost de cooperació dels ajuntaments, com a mitjana, es dedica a educació per al desenvolupament, i alguns com Manresa, Sant Cugat del Vallès o Sant Boi de Llobregat el superen.
Toni Cabré, exregidor d’Esparreguera i ara vocal de cooperació descentralitzada de la FCONGD considera que si en el context actual de retallades es pretén suprimir el pressupost i la política de cooperació, no es pot al·ludir a absència normativa o jurídica, ja que la llei empara sobradament l’actuació dels ens locals en l’àmbit de la cooperació. Així, i d’entrada, des de la FCONGD recorden que la Llei reguladora de les bases del règim local 7/1985 es refereix a l’autonomia dels ajuntaments per intervenir “en tots aquells assumptes que afectin directament al cercle dels seus interessos, atribuint-los les competències que procedeixi en atenció a les característiques de l’activitat pública que es tracti i a la capacitat de gestió de l’entitat local de conformitat amb els principis de descentralització i de màxima proximitat de la gestió administrativa als ciutadans” (art. 2.1).
També la Carta europea de l’autonomia local del 15 d’octubre de 1985 entén aquesta autonomia local com “el dret i la capacitat efectiva de les entitats locals d’ordenar i gestionar una part important dels assumptes públics, en el marc de la Llei, sota la seva pròpia responsabilitat i en benefici dels seus habitants” (art 3.1). La Carta parla, a més, del dret de les entitats locals a “cooperar i, en l’àmbit de la Llei, associar-se amb altres entitats locals per a la realització de tasques d’interès comú” (art 10.1), i assenyala que “les entitats locals poden, en les condicions previstes per la Llei, cooperar amb les entitats dels altres estats” (art 10.3).
La Llei espanyola de cooperació de 1998 diu que “la cooperació per al desenvolupament que es realitza des de les comunitats autònomes i les entitats locals és expressió solidària de les seves respectives societats” i entén que “l’acció d’aquestes entitats en la cooperació per al desenvolupament es basa en els principis d’autonomia pressupostària i autoresponsabilitat en el seu desenvolupament i execució” (art 20). Igualment, d’ençà de l’aprovació del primer Pla director de cooperació espanyola 2001-2004 es reconeix a les administracions autonòmiques i locals com a actors principals de l’ajut oficial al desenvolupament i s’afirma específicament que estan “aportant una experiència molt valuosa per a la participació i l’educació” (punt VII).
La Llei catalana de cooperació de 2001 especifica al seu article 2.2 que els valors, les finalitats i els principis de la Llei “informen l’activitat dels ens locals de Catalunya en matèria de cooperació al desenvolupament” i que regula també les relacions de coordinació, col·laboració i cooperació entre l’Administració de la Generalitat i els ens locals en aquesta matèria “dins del respecte degut a l’autonomia local”. Òbviament el Pla director de cooperació al desenvolupament 2011-2014 també reconeix el paper de les administracions locals en la política de cooperació (apartat 8.3).
Més enllà del corpus legislatiu, la FCONGD considera que els mateixos governs locals tenen una responsabilitat ètica i pedagògica i que seria un greu error donar els missatge que la sensibilitat global i el sentiment solidari no han de ser quelcom a fomentar. Rita Huybens, presidenta de la Lliga dels Drets dels Pobles de Sabadell i membre de la Comissió de Seguiment de Polítiques de la FCONGD, tot reconeixent la greu situació financera dels ajuntaments, afirma que mantenir la cooperació internacional és una qüestió de voluntat política més que de diners, “les retallades poden ser temporals i la voluntat es pot demostrar amb actuacions i iniciatives que impliquin altres regidories o diferents agents, associacions o institucions presents al municipi”.
La FCONGD creu que les polítiques de cooperació i solidaritat municipals són clau en uns municipis més internacionals i globalitzats que mai, i que cal renovar el compromís i les fórmules de cooperació i solidaritat. En aquesta línia, es dóna suport als grups i ONG locals a través d’unprograma de formació.
Com s’afirmava en la memòria del desè aniversari de Rubí Solidari, “cada dia més persones descobreixen que han de ser solidàries: la felicitat i el benestar poden ser per a tothom. Aquest esperit ha donat pas a l’aparició de la cooperació internacional al desenvolupament com un fenomen relativament recent […] i que es va fent amb l’experiència i la reflexió”. La tasca dels grups locals de solidaritat i el suport dels seus ajuntaments continuaran essent fonamentals per fer un món millor.