L’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans de la Generalitat de Catalunya expressa la seva condemna per l’ús de la violència en l’assalt al campament sahrauí d’Al-Aaiun, amb el següent comunicat:
Tot i la confusió que actualment encara plana sobre l’assalt al campament de Gdeim Izik, de la capital del Sàhara Occidental, des de l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans hem de rebutjar en primer terme l’assalt de les autoritats marroquines a un campament organitzat per protestar pacíficament per la defensa dels drets dels sahrauís. Un assalt que fins ara sembla haver provocat una desena de morts, a més de nombrosos ferits i desapareguts.
En definitiva, els drets fonamentals, que formen part de la seguretat dels éssers humans, i que no poden ser respectats ni exercits al Sàhara occidental, han patit un nou atac.
El conflicte pel Sàhara Occidental sobreviu des de fa més de tres dècades, alimentat per la intolerància i la manca de voluntat per buscar una sortida política negociada i un reconeixement de drets a una població que es troba marginada i desatesa, si no fos per l’atenció que li presta la cooperació internacional de llarga durada.
Els intents de negociació auspiciats per Nacions Unides, aquells que proposen una solució regional o fins i tot aquells que només interpreten la resolució del conflicte en clau nacional, no podran prosperar en un context en què la manca de diàleg i la repressió davant de qualsevol forma de protesta són reaccions que les autoritats marroquines repeteixen continuadament en moments en què es donen oportunitats per al diàleg i la pau.
El Marroc ha d’entendre que, des del punt de vista internacional, no pot seguir mantenint una situació anacrònica al Sàhara Occidental, ja que la manca de respecte dels drets i el no-reconeixement del dret d’un poble a disposar del seu territori i de la seva forma d’autogestió, lesiona la seva pròpia imatge.
Un país que afirma haver fet avenços fonamentals en el terreny de la democratització i del foment dels drets humans ha de poder afrontar de manera estratègica, i no únicament tàctica, la recerca d’una solució negociada al conflicte.
El Marroc ha fet en els darrers anys reformes constitucionals, ha modificat el codi de la família i ha proclamat la seva adhesió als Objectius del Mil·lenni de Nacions Unides. En aquest context no pot continuar obstruint la recerca d’una solució negociada.
La Unió Europea, els organismes internacionals i el Govern espanyol tenen en aquest context un paper rellevant a jugar. Han de fer entendre al Marroc que tenir relacions privilegiades amb els seus socis del nord també implica el manteniment del respecte dels drets humans i la recerca d’un futur comú i compartit per a les poblacions que conviuen a una i altra banda de la Mediterrània.
Barcelona, 9 de novembre de 2010