ENTREVISTA A ROSA EMILIA SALAMANCA, presidenta executiva de l’entitat CIASE de Colòmbia

 Rosa Emilia Salamanca és presidenta executiva de CIASE. Aquesta corporació promou la realització integral dels drets humans i la seva exigència permanent, en concret dels drets econòmics, socials i culturals. Vol així contribuir a la construcció de societats democràtiques, solidàries, justes, equitatives i sostenibles, en les quals s’hi reconegui la igualtat en la diferència i els conflictes siguin negociats en el marc dels Drets per a tots i totes.

Quan i com sorgí la iniciativa de crear la Corporació d’Investigació i Acció Social i Econòmica? Quines son les línies estratègiques principals?
CIASE va néixer el 2005 amb la intenció de treballar en la realització integral dels drets humans des d’un enfocament de gènere i diversitat. Per tant, se sustenta en tres pilars en la construcció del seu paradigma de treball. Els DDHH, partint de considerar la seva ampliació conseqüent amb el reconeixement a la diversitat i el contingut i abast en permanent transformació dels mateixos. LA DIVERSITAT en el reconeixement d’altri i la lluita contra totes les formes de discriminació i EL FEMINISME que planteja a més del reconeixement de la dona en tots els contexts sòcio-culturals com a un subjecte de drets i polític, un fort qüestionament a la concepció del poder que ha implementat el patriarcat i de l’ús del mateix per implementar unes relacions humanes socials, polítiques i culturals excloents i autoritàries.

Quina és la situació que viuen les dones en els conflictes armats? Per què necessiten una protecció específica?

Els conflictes armats travessen el cos de les dones; es converteixen en territori de guerra o botí de guerra. Descrivim així el que li passa a una dona quan un actor armat, per fer-li mal al contrari, la violenta física i psicològicament. Aquest actor armat no està pensant directament en el mal que li fa a aquesta dona, la qual cosa pesa en ell, és que li està fent un mal irreparable al seu contenidor (el seu cos), li maltracta una propietat molt preada per a ell i això li confereix una victòria. Ara bé, no existeixen les condicions adequades perquè les dones siguin reparades, puguin denunciar aquests abusos doncs la por, les represàlies, el terror a què li facin alguna cosa als seus fills i filles. Aquest tipus de violència és la mateixa que es dóna en la vida quotidiana però exacerbada pel conflicte. Són efectes d’un pensament masclista i d’una cultura patriarcal. Per això necessiten protecció especial, perquè se les repari, perquè la societat VEGI el que passa amb les seves dones. Com són considerades un objecte, una propietat.

Explica’ns el projecte que actualment dueu a terme a Bogotà, amb el suport de l’ong Cooperacció i amb la col·laboració econòmica de l’Ajuntament de Sant Boi, per donar resposta a la situació de les dones víctimes del delicte de desplaçament forçat.

En les situacions d’enfrontament o amenaça a un territori per part d’un actor armat que exigeix a la població que marxi, molts homes o s’enfronten i moren, o són reclutats forçosament o se’ls extermina. Per això, sovint les dones arriben soles a les ciutats a la recerca de protecció. Si arriben acompanyades, els seus marits difícilment es poden espavilar en oficis que desconeixen, i aquestes dones es veuen enfrontades a reptes de supervivència diaris per a la cura de la seva família i per produir recursos suficients per a l’alimentació, etc.

Cuinen, fan aliments per a altres persones, treballaran a cases de família i així ràpidament produeixen alguns ingressos. Estan pendents dels ajuts i el seu rol les fa resilients i valeroses davant l’adversitat. Sant Boi està donant suport a les dones i l’administració pública de Bogotà, per a que puguin acordar una política pública en benefici d’elles i que serveixi per al seu suport i condicions dignes de vida a la ciutat.

 

Com valores el retall del pressupost en cooperació al desenvolupament anunciat pel govern espanyol?Molt preocupant. Els retalls permanents conviden a majors restriccions en el

treball, a menys possibilitats d’accions per sortir de situacions de conflicte, pobresa, a menys equitat mundial. És de gran preocupació ja que això retardarà encara més la possibilitat de societats civils fortes, Estats democràtics i un model de desenvolupament just. D’altra banda tenim la gran pregunta davant el model de desenvolupament, fins quan seguirem en un model que no porta benestar sinó crisi, desocupació i mal viure?

Quines actuacions son imprescindibles a nivell institucional per a que les dones aconseguim la plena obtenció de drets?

Que es permeti agenciar polítiques públiques que ens reconeguin com a subjectes amb ple dret, autònomes i lliures, i que s’impulsin condicions adequades per a canvis culturals que NO admetin cap discriminació ni violència cap a les dones.

 



 

Scroll to Top