En el Ple de dilluns es va aprovar per unanimitat la moció que dóna suport a la Campanya “No amb el meu mòbil” impulsada per la Xarxa d’Entitats per la República Democràtica del Congo

“Ja no sabem viure sense ells. Des de l’any 2006 a l’Estat espanyol n’hi ha més que habitants. Algunes persones en tenen fins a tres de diferents models. Fins i tot, els nens i les nenes de 10 anys en tenen. Estem parlant dels telèfons mòbils. Un objecte que s’ha convertit en imprescindible a la nostra vida quotidiana, però que amaga una cara fosca, violenta i mortal. Alguns dels minerals utilitzats per produir telèfons mòbils provenen de les mines de l’est de la República Democràtica del Congo i… estan tacats de sang.”

Els telèfons estan finançant la guerra al Congo

La part més important dels minerals utilitzats per produir telèfons mòbils prové de les mines situades a l’est de la RDC. El món occidental està comprant els anomenats minerals del conflicte i per aquest motiu finança una guerra civil que, segons les organitzacions de drets humans, és la més sagnant des de la Segona Guerra Mundial.

Durant els darrers 15 anys el conflicte ha costat la vida de més de 5 milions de persones, més 300.000 dones varen ser violades. La violència continuarà mentre grups armats puguin finançar la seva guerra particular venent minerals.

Si pregunteu a les companyies telefòniques d’on treuen els seus proveïdors els minerals, cap d’aquestes empreses pot garantir que no estan comprant minerals que provenen de la zona del conflicte.

La campanya

Barcelona és, des de l’any 2011, seu del Congrés Mundial de Telefonia Mòbil – Mobile World Congress i ho serà fins a l’any 2018. Ningú no dubta que això suposarà un gran impuls econòmic per a la ciutat. Més de 50.000 persones d’arreu del món s’establiran a la Ciutat Comtal durant els quatre dies que durarà aquest gran esdeveniment. Ara bé, amb l’organització d’aquest congrés, Barcelona també està acceptant una gran responsabilitat com a ciutat precursora que és en la defensa dels drets humans i la construcció de la pau, tal com ho demostra la Llei de foment de la pau, aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya el 25 de juny de 2003. Una llei que ens compromet a impulsar una nova cultura de la pau, basada en l’abolició de la guerra i en el compromís d’arribar a acords pacífics que solucionin els conflictes, la pràctica de la no-violència i la promoció dels drets humans, entre d’altres objectius.

La campanya que presenta la Xarxa d’entitats per la RD del Congo, NO AMB EL MEU MÒVIL!, comença el seu recorregut el dia 27 de febrer de 2012, coincidint amb la cinquena edició del Congrés de Telefonia Mòbil (27 de febrer-1 de març). Un congrés que mostrarà, any rere any, la cara fantàstica de les prestacions i innovacions dels mòbils, que reunirà més de 1.300 companyies i empreses internacionals però que amagarà una altra realitat: la procedència i les condicions en les quals les grans companyies de telefonia mòbil aconsegueixen la matèria primera per a la fabricació dels seus productes alhora que multipliquen els seus beneficis. Estem parlant principalment del coltan i de la RDC, on se situa aproximadament el 80% de les reserves d’aquest mineral.

Amb aquesta campanya es vol cridar l’atenció de tots els usuaris i les usuàries de telefonia mòbil i de la societat en general, donar a conèixer la situació d’injustícia que pateix la població congolesa provocada, en part, per les condicions d’explotació i d’espoliació dels recursos naturals de la RDC. NO AMB EL MEU MÒBIL! és una campanya de sensibilització i d’incidència que recollirà suports particulars, d’entitats i mocions signades pels plens dels ajuntaments de Catalunya que proposa, entre d’altres coses: demanar a les empreses que participen al WMC més transparència en la cadena de subministrament dels recursos naturals, i que es comprometin a no utilitzar el coltan explotat il·legalment per a la fabricació dels aparells de telefonia mòbil; i ajudar a impulsar, dins l’Estat espanyol i la UE, una regulació com la que se està elaborant al Congrés dels EUA .

Desplaça cap amunt