L’empoderament de les dones a través de la recuperació de llavors originàries i l’agroecologia, una aposta de Cooperacció i AMISMAXAJ des del feminisme.

La Asociación de Mujeres Indígenas de Santa María Xalapán Jalapa (Guatemala) ha estat treballant durant l’últim any amb les dones de sis comunitats indígenes xinka de la muntanya de Xalapan, desenvolupant un procés per crear les bases per a l’autosostenibilitat agrícola d’aquestes comunitats. El projecte, desenvolupat amb el suport de Cooperacció, es basa en la revitalització de la identitat alimentària originària d’aquesta zona i aquestes comunitats com a estratègia per afrontar la crisi alimentària i medioambiental que pateixen.

coop

El projecte es proposava disminuir els nivells de vulnerabilitat i inseguretat alimentària de le dones xinka i de les seves famílies a partir de desenvolupar una estratègia territorial centrada en la producció agroecològica i l’organització comunitària de les dones. La recuperació de la terra, de les llavors i espècies originàries de la zona (com la “madre maíz”), juntament amb les pràctiques respectuoses amb el medi, es vertebren en un discurs de conscienciació i empoderament de les dones, a través d’una visió holística en la qual s’interrelacionen les persones amb la terra. Així, el respecte a la terra (mitjançant una agricultura ecològica, que alhora trenca amb les estratègies de l’agroindústria pròpies del sistema capitalista), es vincula amb l’autonomia del propi cos i de les dones per produir i viure d’una altra manera.

cooperacc

El treball comunitari ha estat alhora un objectiu i un punt de partida d’aquest projecte, en el qual destacava la creació d’un espai d’intercanvi i de reflexió política sobre la sobirania alimentària i la defensa del territori des de les dones xinques, que s’ha concretat en dues jornades d’intercanvi i un document que recull una Proposta territorial en aquesta línia. El projecte ha potenciat també la producció agroecològica endògena a través de la creació de 6 horts comunitaris i 6 bancs de llavors, a les comunitats de l’Aldea La Paz, Aldea La fuente, Cuhilla, Tierra Blanca, Valle Xalapán i El Durazno. Això ha suposat, al seu torn,  un reconeixement a aquells models de desenvolupament autòcton que permeten una millora de la producció i que són sostenibles amb el medi. Igualment, i amb l’objectiu més inmediat de reduir la situació de fam en aquestes comunitats, durant el projecte s’han lliurat 125 quintals de blat de moro i de frijol a 25 dones i les seves famílies. guat

Cooperacció, que ha rebut el suport de l’Ajuntament de l’Hospitalet i de Sant Boi, fa una bona valoració d’aquest projecte que ha servit, també, per a visibilitzar el treball ancestral de l’espiritualitat indígena, el coneixement de la relació amb la terra i la defensa territorial i les aportacions que han fet les dones en aquest àmbit.

Desplaça cap amunt