El passat juliol de 2010 l’aigua va ser reconeguda com un dret humà per l’Assemblea General de les Nacions Unides. L’accés universal passava de ser un Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni a ser un dret inherent a tota persona. Aquest esdeveniment ha tingut una rellevància mundial notable, però el que potser no ha transcendit és que juntament amb l’aigua també es reconeixia el Dret Humà al Sanejament, i que aconseguir un sanejament adequat per tothom és, sense cap mena de dubte, un dels reptes de la humanitat.
El 19 de novembre es celebra el dia Mundial del Sanejament, i volem aprofitar aquesta cita per reafirmar el compromís dels ens locals envers una política pública de cooperació internacional,
reivindicar-la, ja que en un moment de crisi com el que estem vivint es fa encara més indispensable
que mai. I també volem reafirmar el nostre compromís envers l’accés universal a l’aigua i el
sanejament, un servei públic del que es veuen privats 2.500 milions de persones. Una de cada tres
que viuen amb nosaltres. Com sempre, les zones més desfavorides són aquelles del globus que es
troben en una situació més precària, amb l’Àfrica subsahariana al capdavant, juntament amb Amèrica
Central i Sudamèrica i el sud-est asiàtic.
En paraules del que fou el director de la Organització Mundial de la Salut, el Dr LEE Jong-wook:
“L’aigua i el sanejament són un dels principals motors de la salut pública. Quan puguem garantir
l’accés a l’aigua potable i a instal·lacions sanitàries adequades per tothom, independentment de la
diferència de les seves condicions de vida, s’haurà guanyat una important batalla contra tot tipus de
malalties”.
En efecte, el s
anejament és l’encarregat de tornar al medi l’aigua que hem estat utilitzant -a casa nostra, als comerços o a les indústries- en unes condicions tant bones com sigui possible. La tasca no és menor si es té en compte la importància de l’aigua en la salut humana: el 80% de les malalties infeccioses al món estan relacionades amb una aigua en males condicions o un sanejament inadequat. A mode d’exemple, a Gran Bretanya es decidí invertir en la xarxa de sanejament a finals del
s.XIX; en 40 anys l’esperança de vida de la població n’augmentà 15.
Davant d’aquests fets convé no quedar-se de braços plegats. El desenvolupament humà sostenible és
la base de tota societat que es vulgui cohesionada, i mirant cap a una altra banda no solucionarem el
problema. La reducció tant de la pobresa com de les desigualtats és el millor camí per aconseguir-ho, i
en aquest afer hi estem tots i totes involucrats. Per això aparegueren fa unes poques dècades les
polítiques de cooperació internacional, i també per això resulta imprescindible el paper dels municipis i
la societat civil organitzada en aquesta problemàtica, atès que estem parlant dels actors més propers
a la realitat, protagonistes directes de la gestió, ús i planificació del sanejament.
Tal com comenta la relatora especial de Nacions Unides pel dret humà a l’aigua i al sanejament,
“malgrat la seva importància, el sanejament és freqüentment descuidat. No es dóna prioritat a la
majoria de programes d’ajuda al desenvolupament, evidenciant una manca general de comprensió
dels efectes positius de la inversió ne sanejament”.
Així doncs, des de l’Ajuntament de Sant Boi, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i
Enginyeria Sense Fronteres, en el marc de la campanya Som Aigua, aprofitem el Dia Mundial del
Sanejament per fer una crida a redoblar els esforços en aquesta matèria i contribuir a la reducció de
les desigualtats existents.
Per a més informació:
somaigua@fonscatala.org
www.somaigua.cat