Has pensat mai on i com es produeixen els milions de roses que es venen per la Diada de Sant Jordi? Potser la rosa que regales amaga una història de contaminació, desigualtats i explotació a Colòmbia, Equador o Kenya. T’expliquem què passa i què pots fer-hi al respecte.
Al Sant Jordi passat es van vendre a Catalunya 6 milions de roses; el 80% eren d’importació i, d’aquestes, dues de cada cinc venien de Colòmbia. Només el 5% és producte local. Cada vegada més organitzacions reivindiquen que les roses que es venen es produeixin d’una forma socialment justa i respectuosa amb el medi ambient. El cultiu de roses contribueix a l’expansió dels anomenats monocultius exportadors, que perpetuen l’estructura d’un centre mundial econòmic i una perifèria. Així, els països pobres es dediquen a atendre les demandes de consum dels països més desenvolupats, desatenent les necessitats bàsiques del propi país i allargant la seva falta de sobirania. Per fer-nos una idea de la situació, ens aproparem al cas de Colòmbia:
Quan l’avió està a punt d’aterrar a Bogotà, els ulls se’n van cap a un immens mar de plàstic que s’estén per la sabana que rodeja la ciutat. És fàcil veure al costat del teu avió un altre carregat de flors acabades de tallar a pocs metres i a punt per portar-les cap a Holanda, els Estats Units o Espanya.
Laboral i social. Els llocs de treball que genera la floricultura colombiana són altament precaris: la sindicació no s’autoritza o es fa inviable amb tota mena de coaccions, el 80% de les treballadores són dones que són acomiadades quan queden embarassades, l’horari regular és de 10 o 12 hores i es fan moltes hores extres sense remuneració especial, els contractes són de molt curta durada, el sou (120€ mensuals o 4€ al dia, el que paguem nosaltres per 8 roses) no arriba ni a la meitat de la cistella bàsica (d’aquí la necessitat de fer totes les hores extres que es pugui). El model és enormement injust, ja que del que nosaltres paguem per una rosa colombiana només n’arriba a les butxaques de les treballadores un 2,5% (a Kènia, en la floricultura, es paguen salaris inferiors a 1 dòlar per dia en jornades de 8 a 12 hores).
Salut. A Colòmbia les flors són el cultiu més tractat amb agroquímics (plaguicides i fertilitzants sintètics); en les patates, el segon, se’n fan servir 8 vegades menys. Per una mateixa flor i època de l’any s’usen el doble d’agroquímics per hectàrea que a Holanda. Una cinquena part dels productes que es fan servir estan prohibits a Europa. Aquest ús intensiu és el responsable, ja sigui per inhalació, ingestió o contacte cutani, de les altes taxes de malalties laborals (migranyes, gastritis, al·lèrgies, etc.). Cada dia es produeixen cinc intoxicacions de mitjana.
Medi ambient. El cultiu de flors en hivernacle requereix una gran quantitat d’aigua. A Colòmbia la floricultura en consumeix tanta com una ciutat de 600.000 habitants. Això està portant a l’esgotament del aqüífers naturals de la zona. Els agroquímics arriben a les aigües i terres i alteren els ecosistemes i la salut de la població en general. Per altra banda, el model intensiu de floricultura colombià o equatorià deixa les terres agrícoles amb seriosos problemes de fertilitat al cap d’uns quants anys d’iniciar el cultiu, degut a l’esgotament de recursos i als tractaments continuats i desmesurats amb agroquímics.
I JO, QUÈ HI PUC FER?
– Les flors no són un producte de primera necessitat. Reduir la nostra demanda és un primer i necessari pas per permetre la reestructuració a les zones productores.
– Demanem on s’han cultivat les flors que ens ofereixen, contemplem la possibilitat de renunciar a la compra si no obtenim resposta o si l’origen no ens sembla adequat. Així divulguem la voluntat de no donar suport a cegues a realitats que desconeixem i contribuïm a una societat més conscient de sí mateixa, comprant flors locals.
– Per Sant Jordi, no acceptem les roses que ens regalen cada cop més comerços.
– Les flors són eminentment de primavera. Les flors fora de temporada només són possibles gràcies a alteracions importants i potser insostenibles dels mecanismes de la Natura.