PALESTINA SOTA LES BOMBES: DE LA MASSACRE DE HAMÀS ALS CRIMS DE GUERRA D'ISRAEL I ELS CLAMS PER L'ALTO AL FOC
per conèixer més a fons la qüestió palestina
Més de 10.600 palestins han mort el darrer mes com a conseqüència de l’ofensiva d’Israel contra el el poble palestí davant l’atac de Hamàs. El 7 d’octubre Hamàs va perpetrar una massacre amb coets contra Israel i una incursió terrestre que va deixar 1400 víctimes israelianes i 212 ostatges israelianes i extrangeres, cosa que va desencadenar una nova escalada d’un conflicte històric que es remunta a la creació de l’Estat d’Israel en territoris palestins. En resposta a aquest atac inesperat, les autoritats israelianes van declarar la guerra a Gaza imposant el setge a la Franja de Gaza, negant els serveis bàsics als 2,3 milions de persones que hi viuen, i iniciant el desplegament d’una ofensiva militar que s’intensifica dia rere dia a base de bombardejos indiscriminats, bombardejos a objectius civils i l’atac per terra. Una ofensiva caracteritzada per un atac directe contra la població civil, fet que constituieix un crim de guerra, i la gairebé impossibilitat de fer-hi arribar ajuda humanitària. Davant aquesta violència desfermada, i amb una comunitat internacional dividida, les Nacions Unides reiterava el dissabte 29 d’octubre la seva crida a l’alto al foc i exigia garanties perquè l’ajuda internacional arribi a la Franja. La reivindicació a l’alto al foc és també un element central del comunicat subscrit per 650 organitzacions espanyoles i dirigit al Govern de l’Espanya i als partits polítics.
Crisi humanitària a Gaza
En aquests vint-i-dos dies de setge, la situació de crisi humanitària que ja es vivia a la Franja de Gaza, s’ha agreujat enormement, amb la ciutat de Gaza i el Nord de la Franja derruits sota les bombes i més de 5791 palestins morts pels atacs israelians, segons dades de les Nacions Unides. A més l’OCHA comptabilitza 1550 desapareguts, entre els quals 870 infants. Es calcula que el 68% dels morts són dones i infants, a més de 15.273 persones ferides. Segons fonts oficials israelianes 1400 israelians han mort, la majoria en els atacs de Hamàs del 7 d’octubre i dels 212 hostatges de ciutadans i estrangers capturats per Hamàs, alguns haurien mort a causa dels bombardejos d’Israel.
Un conflicte històric
La declaració de guerra de les autoritats Israelianes no representa l’inici d’un nou conflicte sinó l’escalada d’un conflicte que té unes profundes arrels històriques i una dimensió geopolítica inqüestionable i que ha desembocat en diferents episodis de gran violència i una violació sistemàtica dels drets humans de la població palestina durant dècades. En els 75 anys des de l’aprovació del pla de partició de les Nacions Unides, que dividia en dues parts la Palestina històrica i impulsava la creació d’un estat jueu i d’un estat àrab, l’Estat d’Israel ha incomplert i violat de forma reiterada les resolucions de les Nacions Unides sobre Palestina alhora que ha consolidat un règim sistemàtic de domini, segregació i discriminació sobre la població palestina- que moltes organitzacions consideren d’apartheid- i que es tradueix en gravíssimes violacions diàries dels drets humans en els territoris ocupats. Com denúncia la Fundació Pau i Solidaritat, Israel manté una ocupació brutal sobre Gaza i Cisjordània, inclòs el Jerusalem Est, i una massiva colonització d’amplis territoris pertanyents al poble palestí, on les violacions sistemàtiques dels drets humans per part d’Israel no han fet sinó incrementar-se en les darreres dècades. Aquest fet ha impedit qualsevol possible negociació o avenç en un procés de pau que des de fa anys és inexistent.
Des de 2007 , els 2, 3 milions que persones que viuen a la de la franja de Gaza es troben sota un bloqueig per terra, mar i aire que ha derivat en una situació de crisi humanitària crònica , en què el 80% de la població depèn de l’ajuda internacional.
La violència també s’ha agreujat en els darrers anys a Cisjordània amb atacs dels colons contra la població palestina i la creació d’assentaments il·legals. Només el 2023, segons l’ACPP, la impunitat d’Israel i el seu intent d’annexió de Cisjordània van causar 179 assassinats i 7829 persones ferides per les forces d’ocupació israelianes. A més a Cisjordània, es van proliferar els atacs dels colons il·legals (582 atacs) forçant als palestins a abandonar les seves terres. A més 1264, dels quals 170 menors, palestines es trobaven detingudes administrativament
Clam per l'alto al foc
Davant la situació que es viu a territoris palestins arran de la declaració de guerra d’Israel contra la Franja de Gaza, a Catalunya la societat civil organitzada s’ha posicionat en contra del setge a Gaza i el que es considera un intent de genocidi, tot denunciant els crims de guerra que està cometent l’Estat d’Israel i exigint l’alto al foc. Des de diferents sectors de la societat civil s’està fent crides, entre les quals la de LaFEDE, per aturar la violència, respectar el Dret Internacional Humanitari i la protecció de la població civil, així com a garantir l’accés a l’ajuda humanitària.
A més de nombroses concentracions i manifestacions arreu del món i de l’Estat, entre les quals la manifestació unitària que va tenir lloc a Barcelona el dissabte 21 d’octubre per exigir l’alto al foc i les concentracions diumenge 29 d’octubre a la plaça de l’Ajuntament de molts municipis, s’han emès diferents comunicats i posicionaments davant el setge a Gaza i aquest nou episodi de l’ocupació Palestina. El més recent, un comunicat subscrit per 650 organitzacions espanyoles i dirigit al govern de l’Estat i als partits polítics exigint l’alto al foc.
Des de l’àmbit de municipalisme, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament va emetre un comunicat davant la guerra a Gaza que s’ha aprovat en alguns consistoris, com el de l’Ajuntament de Sant Boi en la sessió del plenari celebrada dijous 26 d’octubre, en què condemna la violència generada per l’ofensiva de Hamàs contra Israel del passat 7 d’octubre i la declaració de guerra d’Israel contra la franja de Gaza, i se sumem a la crida de Nacions Unides i de les organitzacions internacionals humanitàries que exigeixen el compliment del dret internacional humanitari, la protecció dels drets humans per part de les dues parts enfrontades i el cessament de les hostilitats.
Materials per aprofundir entendre les arrels del conflicte
Per situar algunes de les claus d’aquest conflicte us recomanem els següents materials:
Ocho claves para entender el conflicto palestino-israelí (amnesty.org)
Gaza i la ficció d’un procés de Pau, Pamela Urrutia, Escola de Cultura de Pau
EL APARTHEID ISRAELÍ CONTRA LA POBLACIÓN PALESTINA. CRUEL SISTEMA DE DOMINACIÓN Y CRIMEN DE LESA HUMANIDAD (RESUMEN EJECUTIVO), Amnistia Internacional
Veus de FundiPau sobre el conflicte a Palestina i Israel – FundiPau
Més enllà dels informes i els estudis en profunditat, hi ha molt material audiovisual que visibilitza la qüestió palestina, les arrels del conflicte i el règim d’ocupació permanent que es viu en els territoris. Del món del còmic es poden destacar:
Palestine de Joe Scco, novel·la gràfica de reconeixement internacional que es considerada obra fundacional del còmic periodístic i que explica els orígens del conflicte a través de les converses amb la població de Gaza i Cisjordània.
Notas al pie de Gaza, de Joe Sacco, Reservoir Books, on Sacco aprofuneix en la massacre de Jhan Younis i analitza la situació a la Franja de Gaza durant la
Crónicas de Jerusalén, de Guy Delisle, Astiberri, de les vivències de Delisle a Jersusalem i la seva visió del conflict.e
Vals con Bashir, de Ari Folman y David Polonsky, Salamandra Graphic, que és una adaptació de la pel·lícula d’animació. Narra l’experiència d’un soliidat israelà en la guerra del Líban i reconstrueix la matança de Sabra i Chatila.
Per a públic juvenil, les obres de Susanna Martín per encàrrec d’UNRWA:
- Gaza Amal. Historietas de mujeres valientes en la franja de Gaza, que s pot descarregar aquí)
- Halima,. Derribando muros. Historietas de mujeres valientes en la franja de Cisjordania (que es pot descarregar aquí)
O les altres recomanacions que es recull en aquest article: 15 cómics para conocer el conflicto entre Israel y Palestina – Diario Red (canalred.tv)
El gènere audiovisual també ha visibilitzat la qüestió palestina.
- La plataforma Palestina Libre també ha fet un recull de documentals :Ocho documentales para entender el conflicto palestino-israelí (palestinalibre.org)
- Nacido en Gaza, nominada al Goya al Millor Documental el 2014 i rodada entre juliol i agost de 2014 a la franja de Gaza, segueix a 10 infants que expliquen com és la seva vida diària i lla lluita per viure entre les bombes que fa generacions que cauen sobre el poble palestí.
Les refugiades palestines
El conflicte palestinoisraelià ha generat 5’9 milions de refugiats palestins, segons dades registrades per l’UNRWA, repartits en diferents territoris (Síria, Líban, Jordània, Cisjordània, i Gaza ). D’aquests, n’hi ha 1,4 milions en 58 camps de refugiats gestionats per l’UNRWA a Pròxim Orient. A través de la web de l’UNRWA es pot entendre la complexitat d’aquesta situació.