AVANÇ DE LA PROGRAMACIÓ DEL BARREJANT 2011

El passat dimarts 26 de juliol, va tenir lloc a Can Jordana la reunió del proper Barrejant 2011: Trobada de la Solidaritat de Sant Boi. Hi van assistir un total de 26 persones de les diferents entitats que participaran al Barrejant, així com la Regidora de Cooperació, Solidaritat i Pau i l’equip tècnic del Barrejant.

Es van tractar diversos temes, entre els quals es va decidir continuar ubicant l’esdeveniment solidari a l’Olivera i la Plaça Teresa Valls i Diví per valorar, un cop acabada l’edició, la possibilitat de canviar-ho de lloc.

L’eix temàtic d’enguany és l’Obertura de la Ciutadania al Món, entesa com a crida a l’activisme i el compromís: per això el lema és “El món pot canviar però no ho farà sol”. D’entre les diverses activitats que s’oferiran volem destacar la trobada de la Cooperació i la Solidaritat Santboiana que es farà el divendres a la tarda a Can Massallera i que constarà d’una tertúlia amb el títol “Perquè cal canviar el món”, dinamitzada per l’Arcadi Oliveres; seguidament es farà un sopar organitzat pel projecte Mescladís de la Fundació Multicultural i es finalitzarà l’acte amb “Toda una Vida” on hi haurà la participació del santboià i membre d’ESF Miquel Carrillo. Els diners recaptats pel sopar aniran al projecte del FCCD d’ajut d’emergència al Corn d’Àfrica.

Per a més informació sobre les activitats, cliqueu al següent avanç de la programació:

Programa Provisional Barrejant’11

L’AJUNTAMENT DE SANT BOI APORTARÀ 3.000 EUROS COM A RESPOSTA ALS EFECTES DE LA CRISI HUMANITÀRIA ALS PAÏSOS DEL CORN D’ÀFRICA

El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, com a integrant del Comitè Català d’Ajut Humanitari i d’Emergència – CCAHE, fa una crida als ajuntaments a sumar-se a la resposta davant la greu crisi humanitària en què és troben més de 10,7 milions de persones que necessiten ajuda urgent als països de la banya d’Àfrica, els quals fan front a la pitjor sequera dels últims 60 anys, i que s’afegeix a la situació d’inseguretat i de conflicte de la regió, a la pobresa endèmica i a la sobreexplotació dels sòls. Es tracta de l’emergència alimentària més greu a escala mundial, i la situació no fa més que empitjorar.

A Somàlia 2,85 milions de persones necessiten ajuda urgent per qüestions de seguretat i reducció de l’arribada de l’ajuda alimentària. L’obertura d’un corredor humanitari per part del grup terrorista Al-Shabab és una bona notícia, però caldrà garantir la seguretat de la població i del transport de l’ajuda humanitària. Kenya, on es troba el camp de refugiats de Dadaab, el més gran del món, és el lloc de destí de milers de refugiats somalis i de països veïns i també fa front a una crisi humanitària interna. La sequera ha empitjorat i no es preveuen pluges fins el mes d’octubre. La reducció de les reserves nacionals d’aliments i l’augment dels preus dels carburants, fan que també empitjori la situació de les poblacions urbanes. Han augmentat els conflictes per l’aigua entre agricultors i pastors. El grau de malnutrició ja ha arribat a nivells d’emergència i la població que requereix ajuda alimentària urgent arribarà aviat a 3,5 milions. A Etiòpia, l’escassetat d’aliments, aigua i serveis bàsics, també com la disminució de les pastures està devastant les comunitats de les zones agrícoles. A més, es preveu una amenaça d’inundacions el segon semestre de l’any (zona oest). Ha augmentat la previsió d’assistència a la població, de 3,2 milions de persones, a 4,5 milions. I a Djibouti almenys 120.000 persones es veuen afectades per la sequera, incloses les zones urbanes, que també fan front a l’augment dels preus dels aliments i carburant.

Davant d’aquesta crisi d’emergència, l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat fa una aportació de 3000 euros al projecte d’ajut d’emergència creat pel Fons Català davant aquesta situació.

La prioritat ara és salvar vides, però també s’han de dirigir els esforços a millorar les causes endèmiques d’aquestes crisis i treballar per preparar el que inevitablement tornarà a succeir en un futur. 

La brutal davallada del pressupost de Cooperació amenaça més d’un milió i mig de persones al Sud i el treball de conscienciació a casa nostra

La retallada en cooperació, una de les més dràstiques de tot el pressupost 2011, passa de 49 milions aprovats al 2010 a 22. Aquesta decisió del Govern converteix Catalunya en el país europeu que menys inverteix en solidaritat i a la cua de les comunitats autònomes de l’Estat espanyol. Aquesta retallada, que resulta insignificant si considerem el deute acumulat per l’Administració catalana (ja que es tracta d’un “estalvi” de 30 milions d’euros davant dels 2.7000 milions d’euros de dèficit previst als pressupostos de 2011) o el que deixa d’ingressar el Govern per les successives reduccions de l’impost de successions (entre 157,8 i 800 milions d’euros segons diferents fonts), pot significar que l’ajuda deixi d’arribar a més d’un milió i mig de persones de les comunitats beneficiàries dels països empobrits, a més de revertir negativament en la nostra societat.

El paper de les ONG i de la política pública de cooperació és una responsabilitat com a país. L’Estatut d’autonomia de Catalunya explicita al seu Preàmbul el ferm compromís de Catalunya amb tots els pobles “per construir un ordre mundial pacífic i just”. I és aquesta la tasca de les ONG que treballen en cooperació, pau i drets humans: lluitar per construir un món més pacífic i just, a Catalunya i arreu.

Amb l’excusa de la crisi, el Govern no només incompleix els compromisos aprovats per la Llei de cooperació el 2001 sinó els acords internacionals subscrits en el si de l’ONU. Les ONG creuen que l’Ajut Oficial al Desenvolupament és una qüestió de justícia, de reparació per l’impacte de l’acció dels països rics al Sud, de restitució davant els deutes ecològics, socials i culturals que s’han contret amb els pobles ara empobrits, a més de respondre a acords internacionals que fa més de 30 anys que s’han subscrit.

A través de l’ajut d’emergència, els projectes de cooperació i l’educació per al desenvolupament, i gràcies als recursos públics de cooperació, s’ha donat suport a comunitats i pobles empobrits, però també a campanyes de sensibilització i educació a Catalunya. Molts dels temes plantejats pel moviment 15-M han estat treballats i denunciats per les ONG en la seva dimensió internacional, des del deute extern a l’especulació financera o la sobreexplotació dels recursos naturals, demostrant que aquestes problemàtiques afecten a tothom i tenen unes causes comunes. Amb els diners de la cooperació moltes ONG han creat consciència de com el nostre model de consum pot suposar impactes econòmics o ambientals en altres països, o han treballat en la recerca d’alternatives per pal·liar les conseqüències del deute extern a molts països empobrits. També han denunciat la manca de voluntat política per resoldre el problema del sobreendeutament o el caràcter il·legítim i antisocial d’aquest deute. Les ONG estan seriosament preocupades perquè es vulgui reduir l’impacte d’aquest treball de conscienciació de la ciutadania a favor d’un altre model econòmic i polític global, en comptes de fer servir aquesta experiència acumulada.

De la mateixa manera, a les organitzacions els preocupa la voluntat del Govern de beneficiar la participació del sector privat en la cooperació en detriment de les ONG. Així ho preveu la Llei d’acompanyament als Pressupostos, que inclou una esmena perquè les entitats amb ànim de lucre puguin ser receptores de fons públics de la solidaritat. Les ONG avisen del perill de privatització i que les empreses adquireixin un major paper en l’orientació i en la gestió de la cooperació, ja que podria suposar condicionar-la a les necessitats i interessos (comercials i d’imatge) de les empreses i reduir el control que fan les ONG sobre l’ús dels fons públics.

Les mesures del Govern poden fer trontollar un model de cooperació català que ha crescut i evolucionat tant quantitativament com qualitativa, i que està en sintonia amb la cooperació de la resta de països europeus.

 Per a més informació: www.fcongd.org/fcongd   i   www.odg.cat