L’economia del Ministeri de Defensa es troba en una situació insostenible. El propi Ministeri considera que el deute pels Projectes Espacials d’Armaments (PEAS) arriba a 32.000 milions E. Els crèdits en R+D del Ministeri d’Indústria han continuat acumulant un deute de proporcions insòlites. Avui els crèdits lliurats a les empreses militars ascendeixen a 15.559 milions d’euros. Si aquesta situació continua com es proposa al pressupost de 2013, s’enfonsarà al Ministeri de Defensa en una situació de suspensió de pagaments tècnica i en un endeutament que, més aviat que tard es convertirà en dèficit públic.
Els principals causants del deute impagable del Ministeri de Defensa són els PEAS , unes armes que en la pràctica tenen escassa utilitat estratègica per a les necessitats reals de la defensa. La immensa majoria d’aquestes armes acabaran la seva vida útil sense haver entrat mai en combat. Per al pagament dels PEAS al pressupost de 2012 només es van consignar 4,95 milions E quan hi havia el compromís de pagament de 2.370 milions E. Per remeiar-ho, al llarg de l’any
el Consell de Ministres aprovava un crèdit extraordinari d’1.782,7 milions E. Al pressupost de 2013 es proposen 6,8 milions. Passarà el mateix que al 2012?
Ens trobem davant un cas manifest de frau pressupostari per enganyar l’oposició política i l’opinió pública, per al qual es consignen de manera insuficient algunes partides per després incrementar-les amb diversos mecanismes comptables. Si
no s’anul·la part d’aquests contractes i es redueix el nombre d’adquisicions, el deute anirà en augment any rere any fins a arribar a xifres inversemblants.
El 2013, el pressupost del Ministeri de Defensa (6.913,6 milions d’euros) descendeix segons el Govern espanyol un 6,7% respecte a l’any 2012. No obstant això, la despesa militar real prevista per a l’any 2013 és de 16.492 milions d’euros, més
del doble del que diu el Govern. En relació a la despesa militar real de 2012, la disminució respecte a l’any anterior és de tan sols un 3,15%. La despesa militar el 2013 suposarà un 1,55% del PI B. Les partides que sofreixen un major descens
són les aportacions en R+D militar (52%) i les inversions en armaments (43%), encara que s’espera que sobretot aquesta última sigui augmentada a meitat de l’exercici. Les operacions militars a l’exterior, a les quals cada any s’assigna una
minsa aportació de 14,36 milions, veuran també amb tota seguretat augmentada la seva quantia en més de 700 milions. Per tant, podem afirmar que hi ha recursos per augmentar el pressupost de les forces armades i no n’hi ha per incrementar les partides de despesa social o de desenvolupament de l’economia productiva.
La despesa militar entorpeix el creixement de l’economia productiva. Per passar d’una economia de defensa a una economia productiva Espanya ha d’iniciar programes de reducció dels efectius i un pla d’ajust de les plantilles, com han fet alguns estats europeus del nostre entorn. D’una part, la despesa militar genera endeutament i dèficit públic; per una altra, impedeix que recursos de capital monetaris i de béns d’equip flueixin cap a l’economia real i productiva.
Si voleu veure o descarregar-vos l’informe complert ho podeu fer en aquest enllaç:
http://www.centredelas.org/images/stories/informes