És evident que l’arribada de l’aigua a casa nostra és un fet relativament nou; tot i així, en la memòria de molts de nosaltres ho donem per un fet quotidià i normal, i inclús ens estranyem quan obrim l’aixeta i no surt aigua o surt marronosa.
Cada municipi té la seva història particular de com ha solucionat l’accés universal a l’aigua, una història única i irrepetible. És per aquesta singularitat que es fa necessari conèixer-la i reconèixer-la, perquè sovint són els esforços col·lectius i les demandes populars les que acaben fent possibles històriques demandes. Aquesta és la història de Sant Boi.
En primer lloc evidenciar que Sant Boi està a la llera del riu que li dóna nom, el Llobregat, un dels principals de Catalunya i que ha jugat un paper de primer ordre en el desenvolupament social i econòmic del principat. Es conserven encara imatges, d’un centenar d’anys enrera, de quan les dones hi anaven a rentar la roba.
Des de l’època medieval tenim documentats diversos pous públics. Per exemple, i entre d’altres, un a la plaça del mercat –avui Constitució- o el famós Pou Comú, a la connexió de l’Alou amb l’antic Clos de l’Amigant (avui plaça de l’Ajuntament). A banda d’aquests, nombroses cases i masies disposaven de pou propi que amb el pas dels segles s’anaren exhaurint o contaminant, en paral·lel al creixement de la població i l’extensió paral·lela de les xarxes de sanejament (clavegueram). Cronològicament la cosa aniria així:
Dècada 1855-1860. Construcció del Canal de la Dreta del Llobregat, per a usos agrícoles.
1904. La Societat “Juan Petit y Cía”, que treu l’aigua de la Riera de Torrelles, es fa càrrec del subministrament a les fonts públiques locals. El contracte es rescindirà el 1911.
Sobre 1910. En aquest anys ja existia la Font de la Mina (Cap de la Vila).
1911. Bases per a un nou contracte de subministrament d’aigua amb la Societat “Juan Petit y Cía”, sucessora de “Juan Mata y Cía”, propietària de les aigües de la Riera de Torrelles.
1914. Font al carrer Sant Pere (encara existent).
1917. Dipòsit per a l’abastament de fonts públiques al carrer Baldiri Comas (Font de la Mina a la plaça del Cap de la Vila).
1922. Font al carrer Viladecans (Can Castellets).
1924. Projecte de font pels carrers Raurich – Montmany.
1925. Estudis per a la municipalització del servei d’aigües potables. Es vol aprofitar aigües freàtiques del Llobregat i es fa un pou artesià de prova (pou del qual l’aigua sorgeix espontàniament). Els anys següents es desenvolupen diversos projectes de millora.
La font de Golbes i el seu entorn han estat recentment restaurats
1940. Acabada la guerra civil, s’inicien les gestions amb la Societat General d’Aigües de Barcelona., empresa que, al llarg dels propers anys –i fins avui-, serà la que abastirà la població i anirà fent obres d’infraestructura per tal d’anar lligant, de forma progressiva, els nuclis de població dispersos i barris de muntanya.
1947. es procedeix a la legalització de pous (Mestres i Ignasi de Puig).
1949. Concessió d’aigua a la urbanització del Parc de Marianao.
1953. Passatge de Santa Teresa.
1957. Mina de Sant Ramon. Queda certificada la insalubritat de la mateixa. Podria tractar-se de l’antiga Mina Castells i Comas i de la qual l’Ajuntament, des del 1887, n’era copropietària.
1973. L’aigua potable arriba a Can Carreres i Can Paulet.
1979 en endavant. Amb la recuperació dels Ajuntaments democràtics es procedeix a la canalització de rieres i del “Canal de la Dreta” dins del nucli urbà.
Més informació de la campanya a: www.somaigua.cat
