La mostra, que es va inaugurar el passat 25 maig, forma part del programa d’activitats de commemoració del Dia Mundial de les Persones Refugiades (dia 20 de juny), compromís que es va establir en l’aprovació del Pla municipal d’acollida a persones refugiades. Alhora, aquesta mostra s’emmarca en el nou projecte del CCCA, en el qual l’art està al servei de les persones, educant en la creativitat i promovent una ciutadania més informada i crítica.
Fins el 17 de juny, el Centre d’Art Can Castells acollirà obres de diferents artistes catalans, alguns dels quals santboians, que a través de les seves peces parlem de l’èxode, la pèrdua, i també reivindiquen i denuncien políticament la necessitat de donar compliment al dret d’asil i el deure de protegir dels Estats i de mantenir viva la memòria de l’exili català com a font d’aprenentatge històric.
La Mostra compta amb les obres dels següents artistes:
MIQUEL DURAN, artista plàstic de Vilabertran. Amb la seva instal·lació Rebost ens proposa una experiència individual des de la reflexió sobre la construcció de la memòria a través de les formes narratives al llarg de la historia, en aquest cas amb 400 mans femenines de ceràmica blanca amb projecció d’imatges del Portús l’any 1939 gravades pel cineasta amateur MARTÍ LLOVERES i cedides pel MUME (museu memorial de l’exili) La Jonquera (Alt Empordà).
LAURA DEL VALLE, activista i creadora santboiana. Presenta la seva obra Unfair palindrome i Hadal Zone (2017); Reflexions d’un viatge sense retorn, fruit de la seva vivència com a voluntària al camp de refugiats de Filippiada, de la qual se n’ha desprès que les principals necessitats de les persones refugiades són la dignitat, la justícia i el respecte.
CLARA GASSIOT, artista gironina i professora d’art. Amb l’obra Un refugi segur (2016) l’artista reflexiona al voltant de la casa, que pot esdevenir un refugi on hom es pugui protegir però alhora és una casa que hom s’hi queda atrapat i privat de llibertat.
JUAN LINARES, artivista il·lustrador i membre d’Stopmaremortum. Linares presenta el fresc Vies Segures (2017), pintat en motiu de la mostra L’Odissea o el dret humà a l’asil, amb el qual vol mostrar la seva indignació després d’haver tornat de Lesbos, on va ser el passat gener de 2016, per la crueltat, la ineficàcia, la xenofòbia d’Europa.
JUAN CARLOS LOZANO, artista plàstic i galerista. Presenta per segona vegada al municipi la seva obra El Sudario. Videoinstal·lació (2017), fruit de l’impacte que va produir-li el tràgic naufragi de Lampedusa, el 3 d’octubre de 2013. Aquest fet marca l’inici d’una sèrie de peces i performances, amb les quals denuncia la situació de les persones refugiades i com el Mediterrani ha esdevingut una fossa comuna.
ISAAC LUPIÁÑEZ FONTANET, realitzador i muntador audiovisual que ha fet diferents col·laboracions amb artistes i col·lectius que treballen en suport a les persones refugiades. Estrena l’obra “Això s’ha d’haver viscut” (2017), un documental de 23 minuts que explora les memòries de Magda Cos, santboiana filla d’un professor republicà exilat a França, que ens transporten de l’exili català de l’any 1939 a la situació actual dels refugiats i refugiades.
MANEL MORALES i HUMBERT RUIZ presenten l’obra “Una cultura que ofega és una cultura que s’ofega” (2017), sobre el paper d’Occident, que amb la seva multitud de tanques i murs no només mostra la seva por o el seu oblit d’Ulisses, sinó que també es tanca, immobilitza i asfixia tot allò que vol entrar i tot allò que roman dins.
EMILIO ROSALES, dibuixant santboià. Presenta l’obra “Huyendo de la guerra” (2016 i 2017), a través de la qual plasma en imatges algunes de les històries que acompanyen les persones refugiades acollides a Sant Boi de Llobregat: “Los hombres construimos demasiados muros y no suficientes puentes” – Isaac Newton.
Odissea f. [LC] Llarg anar d’uns llocs a d’altres abans d’aconseguir el que hom es proposa.
