La cerca de noves maneres d’explicar allò que passa i què fem ens ha portat a les mans de Daniel Fernández, conegut també com a Tutti Grafitti. Des del dia 15 de setembre, Fernández ha estat treballant en un gran mural de trenta-set metres davant les Termes Romanes.
“Per la igualtat” és el lema de la 23a edició del Barrejant i també l’eix vertebrador d’aquest mural revindicatiu en el qual Fernàndez fusiona i interpreta quatre àmbits que ens preocupen: la crisi de les persones refugiades, la igualtat entre homes i dones, el treball digne i la democràcia. Des de la Unitat de Cooperació, Solidaritat i Pau, treballem en aquestes àrees a través de diferents projectes i línies d’acció.
El mural mostra com un tauró es vol engolir tota una ciutat a la deriva, en homenatge als versos de la poetessa Warsan Shire, que recorda: “No one leaves home unless home is the mouth of a shark.” Les onades esdevenen cabells i així passem de la crisi de les persones refugiades al cos d’una dona. La lluita per la igualtat del 2018 ha trencat moltes fronteres i ha congriat dones d’arreu del món. Igualtat és equitat. Igualtat és denunciar que els cossos de les dones són un camp de batalla. A l’interior de la dona, els engranatges de la producció no s’aturen i s’empassen les treballadores. Enfront l’explotació capitalista, que posa en risc la vida humana i la sostenibilitat del planeta, reivindiquem el treball digne. Els colors freds han donat pas als càlids per arribar a la democràcia reivindicada com a lluita constant, indefugible i necessària per l’assoliment de la justícia, la igualtat i la llibertat.
Part d’aquest procés creatiu quedarà recollit en l’audiovisual “Un any de cooperació santboiana“, que està realitzant l’Andrés Pino i que s’estrenarà el 5 d’octubre, en el marc del Barrejant.
El documental ha comptat també amb la col·laboració de diverses persones de la ciutat vinculades a la cooperació, que reflexionen sobre aquestes temàtiques i expliquen alguns dels projectes que s’han treballat. En les seves intervencions es posa de manifest l’impacte local de polítiques i dinàmiques globals. Aquesta interdependència queda narrada, a la vegada, per les veus en off del documental: les veus d’algunes de les poetesses del grup Veus de poetes i d’alguns dels i les joves de l’Aula oberta de teatre, que han col·laborat amb el projecte.
