Més a fons: Igualtat

En el marc del darrer Barrejant, celebrat entre el 3 i el 7 d’octubre de 2018, la Unitat de Cooperació, Solidaritat i Pau va llençar un nou número de la revista Solidària. L’article que es reprodueix a continuació ocupa la secció ‘Més a fons’ d’aquest número.

 

Al 2017 el món va registrar el major increment de la història en el nombre de persones amb més de mil milions de dòlars. Segons l’informe Premiar la feina, no la riquesa, publicat per l’ONG Oxfam Internacional a principis d’any, poc més de dues mil persones a tot el món tenen actualment fortunes superiors als mil milions de dòlars; d’aquestes, nou de cada deu són homes. L’augment en la xifra de persones milmilionàries no s’explica pas per un increment generalitzat de la riquesa, més aviat tot al contrari: el 82% del creixement de la riquesa mundial de l’últim any va anar a parar a mans de l’1% més ric, mentre que la meitat més pobra de la població mundial no se’n va beneficiar en absolut.

La distribució de la riquesa mundial dibuixa un panorama profundament injust. Les últimes dades de Credit Suisse, recollides en l’informe d’Oxfam, revelen que quaranta-dues persones disposen actualment de la mateixa riquesa que els tres mil set-cents milions de persones més pobres. I el nombre de persones que l’any passat posseïen tanta riquesa com la meitat més pobra de la població mundial ha passat de vuit a seixanta-una.

Com explica l’alta comissionada per l’Agenda 2030, Cristina Gallach, les desigualtats s’han convertit en un dels grans reptes de la globalització. En aquest sentit, no és casual que l’abordatge de les desigualtats sigui un aspecte clau per a la consecució dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que l’any 2015 van aprovar més de cent cinquanta caps d’estat i de govern. Els ODS, hereus dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, defineixen l’agenda política internacional en matèria de desenvolupament sostenible, coneguda com a Agenda 2030. Per a Gallach, “el compliment de l’Agenda 2030 és impossible si no se superen les desigualtats; i a la inversa: el compliment dels ODS garanteix una societat sense les desigualtats que ara patim”.

Si bé la reducció de les desigualtats és una línia de treball transversal per a la consecució dels ODS, alguns objectius posen el focus específicament en aquest camp. És el cas del número 10, que promou la reducció de les desigualtats entre països i en el si dels mateixos estats. Per tal de subratllar-ne la importància, des de Nacions Unides presenten dades que reflecteixen les conseqüències nocives i ben visibles de l’actual sistema de distribució dels recursos:

  • Uns seixanta-nou milions d’infants menors de cinc anys moriran per causes que en la seva majoria podrien prevenir-se.
  • Les dones de les zones rurals tenen el triple de probabilitats de morir durant el part que les dones dels centres urbans.
  • En els països en desenvolupament moltes famílies viuen en societats on els ingressos es distribueixen ara de manera més desigual que a la dècada dels 90.

L’ODS 10, com la resta d’ODS, es concreta en un conjunt de metes. Entre altres, planteja que d’aquí a 2030 s’aconsegueixi i es mantingui un creixement dels ingressos del 40% més pobre de la població amb un ritme superior a la mitjana nacional. També apunta la necessitat de millorar la reglamentació i vigilància de les institucions i els mercats financers mundials, així com d’assegurar una major representació i intervenció dels països en desenvolupament en les decisions adoptades per les institucions econòmiques i financeres internacionals.

A banda de l’ODS 10, també es focalitza en la igualtat l’Objectiu número 5. En aquest cas, es tracta de treballar per aconseguir la igualtat entre els gèneres i empoderar totes les dones i les nenes d’arreu del món. Des de Nacions Unides, assenyalen que la igualtat entre els gèneres no és només un dret fonamental sinó també la base per aconseguir un món pacífic, pròsper i sostenible. Posar fi a totes les formes de discriminació i a totes les violències contra les dones i les nenes són algunes de les metes associades a aquest objectiu.

L’Agenda 2030 interpel·la tots els països del món, tant rics com pobres, perquè parteix de la constatació que en qualsevol estat hi ha persones escandalosament riques i poderoses i persones que viuen en situacions greus de pobresa i vulnerabilitat. Espanya n’és un bon exemple. Un informe del Banc d’Espanya fet públic la primavera passada va alertar del significatiu augment de les desigualtats al país entre 2006 i 2014. També la Comissió Europea ha advertit, al llarg del darrer any, que Espanya es troba entre els països més desiguals de la UE.

Tots els avenços cap a la igualtat han estat el resultat d’un esforç col·lectiu, i els reptes que planteja el món globalitzat exigeixen un nou impuls en aquest sentit, un impuls que es pot traduir en compromisos polítics, però també en accions quotidianes. L’àmbit local ha de ser, sens dubte, un espai clau a l’hora de retallar la distància generada per les desigualtats.

You can leave a response, or trackback from your own site.