Campanya #VersosRefugiats #DMPR2020

Desconfinem la veu i l'expressió per reivindicar el dret d'asil. Una proposta participativa per portar poesia i art als barris de Sant Boi.

DMPR2020

Un any més el 20 de juny, #DMPR2020 (Dia Mundial de les Persones Refugiades 2020),  ens convoca com a Ciutat Refugi a reivindicar el dret d’asil. Ho fem en aquest moment històric, convuls i dolorós que ha generat el covid-19 i que ha fet encara més paleses les desigualtats, tot agreujant  la situació de vulnerabilitat en què es troben milions de persones arreu del món, i molt en especial als 70 milions de persones que segons dades de l’ACNUR es troben  desplaçades de manera forçosa.

#VersosRefugiats és la proposta amb la qual commemorarem el 20 de juny a Sant Boi. Volem reivindicar i reflexionar entorn el valor de les paraules que acompanyen qualsevol experiència humana i les llengües de cadascuna de les persones que fugen de casa seva i s’instal.len a la ciutat com un patrimoni que enriqueix la nostra vila.

#VersosRefugiats és una crida a la participació; a desconfinar  la veu i l’expressió,  per tal de generar empatia i reflexió sobre el fet del refugi. Una crida que vol omplir les xarxes i que es fa plàstica en sis grafitis/murals que es realitzaran en sis barris de la ciutat, com una manera de materialitzar aquests versos  i així donar-los espai i visibilitat, gràcies a la col·laboració de dotze joves grafiters/es i muralistes de la ciutat.

#VersosRefugiats s’adapta a les restriccions de moviment del context actual combinant una programació d’activitats online amb una proposta d’acció perquè a partir del dia 5 de juny les xarxes s’omplin de versos sobre el dret d’asil. Per dinamitzar aquest procés creatiu i comunicatiu, es proposa participar en un joc que, a partir d’una tirada de daus a l’atzar, genera unes paraules. Aquestes són el punt de partida d’un vers lliure que ha de crear cada persona que hi participi i que ha de difondre a les xarxes amb els hashtags #DMPR2020 i #VersosRefugiats. En aquest vídeo s’explica la proposta. De tots els versos recopilats se’n seleccionaran dotze per materialitzar-se en murals en els barris de la ciutat i en els aparadors laterals de l’Ajuntament.

Els dotze joves que participaran van inciar la seva col·laboració amb el Can Castells Centre d’Art en el marc del projecte Art Taboo i actualment estan participant en el projecte “Sigue al conejo blanco”. La seva participació forma part d’un procés de foment de la creació que incorpora dues sessions formatives: una sobre lettering, seguint les lliçons del santboià Ivan Castro a Domestika, i una altra, sobre documentació del procés creatiu.

La Campanya #VersosRefugiats comptarà també amb els versos seleccionats per persones refugiades usuàries de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat que es compartiran durant la setmana del 15 de juny.

En paral·lel, i a partir també del 15 de juny, es posaran en marxa les altres activitats que integren la programació del Dia Mundial de les Persones Refugiades: l’exposició virtual Refugiades de lluny i de prop de l’Associació Catalana per la Pau, la pel·lícula Fuego en el mar de Gianfranco Rosi (guanyadora de l’Os d’or del Festival de Berlin de 2016) a través d’una col·laboració de Cinebaix que permetrà veure la pel·lícula online entre els dies 18 i el 21 de juny i l’Especial informatiu del 19 de juny Ràdio Sant Boi (13h i 20h a l’FM 89.4), que comptarà amb la participació de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat.

La proposta sorgeix d’una col·laboració de la Unitat de Cooperació, amb el Can Castells Centre d’Art i el rapsoda santboià Cysko Muñoz.  Compta amb la col·laboració de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat i el suport de la Diputació de Barcelona.

Consulteu el cartell amb totes les activitats:

3 comentaris a “Campanya #VersosRefugiats #DMPR2020”

  1. Versos recollits de les tirades de Roll the dice:
    – L’albada és obscura. De CooperacióSB
    – L’alba ens rebrà a casa. De Dante Alarido
    – La llunyania defuig dels límits. De Dante Alarido
    – La frontera és allà on algú posa límits al teu alè. De Jaume Muñoz
    – Un comiat és com una llum que fuig. De Jaume Muñoz
    – Enmalaltim de por quan l’ombra, llarga, s’allunya de la trobada. De Crisal Rodríguez
    – Ja li has preguntat a l’alba si té límits? De Crisal Rodríguez
    -El comiat no deixa de recórrer la tristor: ja tot és frontera a la memòria. De Dante Alarido
    -I sentir la boira sobre l’encant d’un retrobament. D’Alba Domínguez
    – Els dubtes dividits entre ser, o estar a la frontera. D’Alba Domínguez
    – Ens carregarem l’obscuritat amb els somnis. De Fardatxa Iau
    – Els meus records recorren la frontera. De Xosé Casar
    – Fuig de les froteres y de la boira. De Xosé Casar
    -Fugim dels murs i la tristesa. De Xosé Casar
    – A l’alba no s’oblida la tristesa. De Xosé Casar
    – Els límits de la seva bogeria mai van voler un retrobament amb l’epicentre del meu seny. Jose Manuel González Labrador

  2. – Vull un camí sense limits. De Xosé Casar
    – Els camins sí recorden els somnis. De Marga Tzebé
    – Els records són el sentir de la terra. De Noemi Vera Chueca.
    -Reconeix la llum que trenca el mur. De Noemi Vera Chueca
    – Fugir per retrobar-se a casa. D’Anna Navarro Gorchs
    – Fugir dels records del camí per gaudir de l’alba d’un nou dia. D’Alba Martínez Velez
    – Casa teva és allà on un comiat s’arrossega per sempre. De Daniel Martínez Redondo
    – Els papers emmalalteixen els records més bàsics de l’ésser humà. Els allunyen de l’essència…de l’existència única i compartida. D’Alba Centelles López
    – No us equivoqueu: encara sóc a la frontera. La meva casa ha quedat enrere i ni tan sols sé si n’hi haurà algun sostre semblant més endavant. D’Alba Centelles López
    – Quan van fugir els somnis va aparèixer la boira. De Domenikus Domenikus
    – La por va correr amb nosaltres com qui arrenca una arrel. De Domenikus Domenikus
    – Un mur és el record de l’obscuritat. De Domenikus Domenikus
    – A l’alba ens reconeixerem per fi, en esperança. De Cristina Cargo
    – Els somnis corren més enllà de la tristesa. De Cristina Cargo
    – La teva memòria sempre recorda l’arrel del camí trepitjat. D’Ainoa Muñoz Perez
    – Arrossegar la suor dels límits per volar sense cadenes a la frontera. D’Ainoa Muñoz Perez
    – Recórrer l’obscuritat es retrobament. De Elefante Gris
    – Negros corazones, racismos de maldiciones. De Miguel Angel Perez Salcedo
    – Estimar la vida amb l’esperança que després de l’alba tot anirà bé. De Julia Velez Santos
    – Recordar el mur de casa, es claror,amor, mai podem construir un mur d’odi i terror. De Francis Vélez Santos
    – No pot ser que la Terra nostra, acabi amb els somnis de voler una Terra mes justa pero a tothom. De Francis Vélez Santos
    – La tristesa carrega tots els ulls a la frontera. De Xosé Casar
    – Jo vull anar més lluny de la llunyania, malgrat la por, malgrat la foscúria, malgrat el dolor. De Nati Ajo
    – Hem de córrer, els somnis no tenen límits, correm plegades-. De Nati Ajo
    – Ens retrobarem si arrosseguem la memòria amb els peus plens de fang. De Nati Ajo
    – Ens retrobem a casa nostra quan arrosseguem la memòria amb els peus plens de fang. De Nati Ajo
    – Els dubtes ens arrosseguen sense perdre mai les nostres arrels. D’Emilia Bravo Molina
    – Què la por no sigui una càrrega en el camí. D’Emilia Bravo Molina
    – A la frontera fugen els somnis. De Lama Daliz
    – Rebre els somnis és traspassar la frontera del teu horitzó. De Rosa Maria Marquès Llorenç
    – En l’ombra d’una nit dolça reps els somnis on no existeix la frontera. De Rosa Maria Marquès Llorenç
    – La llunyania corre per no ser atrapada per l’obscuritat. De Rosa Maria Marquès Llorenç
    – La teva casa pot carregar amb molts comiats. De Rosa Maria Marquès Llorenç
    – Per calmar els dubtes fas córrer els papers guardats. De Rosa Maria Marquès Llorenç
    – Els somnis bells desfan la boira que m’envolta. De Rosa Maria Marquès Llorenç
    – El camí ens recorda els límits de l’exili. De Marina Aguilar
    – No seré indiferencia que apaga anhelos ávidos de luz. De Miquel Teixido Poch
    – No hi ha pitjor tristesa
    que sentir la llunyania
    d’una llar a la que mai arribas
    i a la que mai tornaràs. De Karlos Viadel
    – El mur reconeix la por del que fuig. De Francisco Muñoz Crespo
    – Al meu cor sento la llunyania dels teus desitjos, i als teus ulls plorosos veig la tristesa. De Yasmina ElMoraní
    -La memòria és carregada de somnis. De Yasmina ElMoraní
    – Estima’t i il·lumina els teus somnis. De Yasmina ElMoraní
    – El teu camí em fa reconèixer els meus límits. D’Emilia Bravo Molina
    – Els somnis mai seran oblit amb el comiat. D’Angela Donaire Crespo
    – Deixa el mur enrere
    corre,t’espera la casa. De Montserrat Comas
    – No et deixis arrossegar
    per la tristesa,tot i la llunyania. De Montserrat Comas
    – No et quedis en el somni,corre envers la llum. De Montserrat Comas
    – S’ha d’oblidar l’obscuritat,
    ànim, els papers avancen.! De Montserrat Comas
    -I és el trenc de l’alba el que ens convida a l’oblit d’aquesta, tan nostra, obscuritat. De Tere Kny
    – No vull ser la indiferència que arrossega somnis dessagnats. De Miquel Teixido Poch
    -S’arroseguen tots els dubtes a la frontera. De Xosé Casar
    – L’obscuritat enmalteix la terra. De Xosé Casar
    – Estimes. Ets dins la boira. I ve el comiat. I segueixes estimant. D’Anna Navarro Gorchs
    – La llunyania recorre la llum i
    la terra corre la boira,
    però el mur,
    emmalalteix l’esperança. De German Poesía Chocero
    – El camí és el record de l’obscuridad a la cruesa. De German Poesía Chocero
    – Recorrer el camí recordant l’obscuritat deixada enrrera. De German Poesía Chocero
    – Les nostres pors reconeixen qualsevol mur. De Montse Guix Garcia
    – No hi ha llunyania que faci oblidar la casa. De Lluis Galobart Ruiz
    – Estimar és una esperança a la frontera. De Rota Cortes

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

3 comentaris a “Campanya #VersosRefugiats #DMPR2020”

  1. Versos recollits de les tirades de Roll the dice:
    – L’albada és obscura. De CooperacióSB
    – L’alba ens rebrà a casa. De Dante Alarido
    – La llunyania defuig dels límits. De Dante Alarido
    – La frontera és allà on algú posa límits al teu alè. De Jaume Muñoz
    – Un comiat és com una llum que fuig. De Jaume Muñoz
    – Enmalaltim de por quan l’ombra, llarga, s’allunya de la trobada. De Crisal Rodríguez
    – Ja li has preguntat a l’alba si té límits? De Crisal Rodríguez
    -El comiat no deixa de recórrer la tristor: ja tot és frontera a la memòria. De Dante Alarido
    -I sentir la boira sobre l’encant d’un retrobament. D’Alba Domínguez
    – Els dubtes dividits entre ser, o estar a la frontera. D’Alba Domínguez
    – Ens carregarem l’obscuritat amb els somnis. De Fardatxa Iau
    – Els meus records recorren la frontera. De Xosé Casar
    – Fuig de les froteres y de la boira. De Xosé Casar
    -Fugim dels murs i la tristesa. De Xosé Casar
    – A l’alba no s’oblida la tristesa. De Xosé Casar
    – Els límits de la seva bogeria mai van voler un retrobament amb l’epicentre del meu seny. Jose Manuel González Labrador

  2. – Vull un camí sense limits. De Xosé Casar
    – Els camins sí recorden els somnis. De Marga Tzebé
    – Els records són el sentir de la terra. De Noemi Vera Chueca.
    -Reconeix la llum que trenca el mur. De Noemi Vera Chueca
    – Fugir per retrobar-se a casa. D’Anna Navarro Gorchs
    – Fugir dels records del camí per gaudir de l’alba d’un nou dia. D’Alba Martínez Velez
    – Casa teva és allà on un comiat s’arrossega per sempre. De Daniel Martínez Redondo
    – Els papers emmalalteixen els records més bàsics de l’ésser humà. Els allunyen de l’essència…de l’existència única i compartida. D’Alba Centelles López
    – No us equivoqueu: encara sóc a la frontera. La meva casa ha quedat enrere i ni tan sols sé si n’hi haurà algun sostre semblant més endavant. D’Alba Centelles López
    – Quan van fugir els somnis va aparèixer la boira. De Domenikus Domenikus
    – La por va correr amb nosaltres com qui arrenca una arrel. De Domenikus Domenikus
    – Un mur és el record de l’obscuritat. De Domenikus Domenikus
    – A l’alba ens reconeixerem per fi, en esperança. De Cristina Cargo
    – Els somnis corren més enllà de la tristesa. De Cristina Cargo
    – La teva memòria sempre recorda l’arrel del camí trepitjat. D’Ainoa Muñoz Perez
    – Arrossegar la suor dels límits per volar sense cadenes a la frontera. D’Ainoa Muñoz Perez
    – Recórrer l’obscuritat es retrobament. De Elefante Gris
    – Negros corazones, racismos de maldiciones. De Miguel Angel Perez Salcedo
    – Estimar la vida amb l’esperança que després de l’alba tot anirà bé. De Julia Velez Santos
    – Recordar el mur de casa, es claror,amor, mai podem construir un mur d’odi i terror. De Francis Vélez Santos
    – No pot ser que la Terra nostra, acabi amb els somnis de voler una Terra mes justa pero a tothom. De Francis Vélez Santos
    – La tristesa carrega tots els ulls a la frontera. De Xosé Casar
    – Jo vull anar més lluny de la llunyania, malgrat la por, malgrat la foscúria, malgrat el dolor. De Nati Ajo
    – Hem de córrer, els somnis no tenen límits, correm plegades-. De Nati Ajo
    – Ens retrobarem si arrosseguem la memòria amb els peus plens de fang. De Nati Ajo
    – Ens retrobem a casa nostra quan arrosseguem la memòria amb els peus plens de fang. De Nati Ajo
    – Els dubtes ens arrosseguen sense perdre mai les nostres arrels. D’Emilia Bravo Molina
    – Què la por no sigui una càrrega en el camí. D’Emilia Bravo Molina
    – A la frontera fugen els somnis. De Lama Daliz
    – Rebre els somnis és traspassar la frontera del teu horitzó. De Rosa Maria Marquès Llorenç
    – En l’ombra d’una nit dolça reps els somnis on no existeix la frontera. De Rosa Maria Marquès Llorenç
    – La llunyania corre per no ser atrapada per l’obscuritat. De Rosa Maria Marquès Llorenç
    – La teva casa pot carregar amb molts comiats. De Rosa Maria Marquès Llorenç
    – Per calmar els dubtes fas córrer els papers guardats. De Rosa Maria Marquès Llorenç
    – Els somnis bells desfan la boira que m’envolta. De Rosa Maria Marquès Llorenç
    – El camí ens recorda els límits de l’exili. De Marina Aguilar
    – No seré indiferencia que apaga anhelos ávidos de luz. De Miquel Teixido Poch
    – No hi ha pitjor tristesa
    que sentir la llunyania
    d’una llar a la que mai arribas
    i a la que mai tornaràs. De Karlos Viadel
    – El mur reconeix la por del que fuig. De Francisco Muñoz Crespo
    – Al meu cor sento la llunyania dels teus desitjos, i als teus ulls plorosos veig la tristesa. De Yasmina ElMoraní
    -La memòria és carregada de somnis. De Yasmina ElMoraní
    – Estima’t i il·lumina els teus somnis. De Yasmina ElMoraní
    – El teu camí em fa reconèixer els meus límits. D’Emilia Bravo Molina
    – Els somnis mai seran oblit amb el comiat. D’Angela Donaire Crespo
    – Deixa el mur enrere
    corre,t’espera la casa. De Montserrat Comas
    – No et deixis arrossegar
    per la tristesa,tot i la llunyania. De Montserrat Comas
    – No et quedis en el somni,corre envers la llum. De Montserrat Comas
    – S’ha d’oblidar l’obscuritat,
    ànim, els papers avancen.! De Montserrat Comas
    -I és el trenc de l’alba el que ens convida a l’oblit d’aquesta, tan nostra, obscuritat. De Tere Kny
    – No vull ser la indiferència que arrossega somnis dessagnats. De Miquel Teixido Poch
    -S’arroseguen tots els dubtes a la frontera. De Xosé Casar
    – L’obscuritat enmalteix la terra. De Xosé Casar
    – Estimes. Ets dins la boira. I ve el comiat. I segueixes estimant. D’Anna Navarro Gorchs
    – La llunyania recorre la llum i
    la terra corre la boira,
    però el mur,
    emmalalteix l’esperança. De German Poesía Chocero
    – El camí és el record de l’obscuridad a la cruesa. De German Poesía Chocero
    – Recorrer el camí recordant l’obscuritat deixada enrrera. De German Poesía Chocero
    – Les nostres pors reconeixen qualsevol mur. De Montse Guix Garcia
    – No hi ha llunyania que faci oblidar la casa. De Lluis Galobart Ruiz
    – Estimar és una esperança a la frontera. De Rota Cortes

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Scroll to Top