Ahir vam participar a Castelldefels a la inauguració de la 13a edició de Ciutats Defensores dels Drets Humans, projecte municipalista gestionat des del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat. Deu anys després que des de Sant Boi donéssim el primer impuls per crear el projecte en col.laboració amb altres municipis i institucions, seguim treballant plegades per defensar i acompanyar la tasca de les persones defensores dels drets humans. Deu anys plens d’aprenentatges i de conèixer i compartir els testimonis de lluita de defensors i defensores d’arreu del món.
Al llarg de la inauguració, les defensores i defensors ens obren els horitzons de les seves lluites. Laila Ajjawi refugiada palestina resident a Jordània ens explicava el seu activisme pels drets de les persones refugiades i migrades des de la seva passió per l’art del graffiti des del poder de canviar idees, com a llavor del canvi.
Thiat, raper i activista pels drets civils i polítics de Senegal, apel·lava a la voluntat de lluita que queda reflectida en Keur qui marginaux. Des del cost personal que té la lluita pels drets humans, parlava de la necessitat d’una resurrecció col·lectiva. Per això la seva música, per això la denúncia a la colonització que persisteix al Senegal seixanta tres anys després de la independència i la seva lluita per tota la gent que el sistema deixa fora, perquè earth belong to all of us.
La periodista nicaragüenca Wendy Quintero que viu exiliada des de fa cinc anys a Costa Rica reivindicava la situació de repressió i impunitat que es viu a Nicaragua amb el règim Ortega Murillo. Tenint sempre molt present a les mares de les víctimes, explicava que el perdó només pot arribar si hi ha justícia i reparació.
Des de Guinea Equatorial, la reconeguda escriptora i activista pels drets del col·lectiu LGTBIQ+ i de les dones Melibea Obono, explicava com el patriarcat ètnic i el colonial es van casar a Guinea i té atrapades a les dones. En les xarxes es fa sentir la veu de la gent, que se sent decebuda per l’apropiació del poder per part dels polítics del país. A les xarxes es fa sentir la reivindicació de la gent: som persones negres i dignes, existim.
Justino Piaguage, des de la nacionalitat originària Siekopa’ai a l’actual Equador va portar la veu dels pobles indígenes, des d’una visió on les fronteres són constructes creats sobre uns territoris que ja tenien existència prèvia al colonialisme. Justament, avui les veus i els drets dels pobles originaris es fan sentir. En les seves paraules, las vocerías de los pueblos originarios estan en las radios comunitarias, como contrapoder. No ha sido fácil, hemos tenido que estar en las calles, ver a nuestros hermanos caer. Tenemos este espíritu de lucha, que no nace de ayer. A veces las luchas son silenciosas. Hay luchas transgeneracionales que dan valor.”
Obono evoca les epopeies de les tradicions dels seus pares per afrontar la por. “En la vida todo tiene una parte de miedo pero también de atrevimiento. No es fàcil ser activista en Àfrica negra porque hay un régimenes autoritarios. El derecho a vivir con el miedo.”
Des de Sant Boi us animem a conèixer-los en primera persones aprofitant les activitats que durant la propera setmana estan programades als diferents municipis de Ciutats Defensores.
Fotos de l’acte d’inauguració de la 13a edició de Ciutats Defensores dels Drets Humans.