La retallada en cooperació, una de les més dràstiques de tot el pressupost 2011, passa de 49 milions aprovats al 2010 a 22. Aquesta decisió del Govern converteix Catalunya en el país europeu que menys inverteix en solidaritat i a la cua de les comunitats autònomes de l’Estat espanyol. Aquesta retallada, que resulta insignificant si considerem el deute acumulat per l’Administració catalana (ja que es tracta d’un “estalvi” de 30 milions d’euros davant dels 2.7000 milions d’euros de dèficit previst als pressupostos de 2011) o el que deixa d’ingressar el Govern per les successives reduccions de l’impost de successions (entre 157,8 i 800 milions d’euros segons diferents fonts), pot significar que l’ajuda deixi d’arribar a més d’un milió i mig de persones de les comunitats beneficiàries dels països empobrits, a més de revertir negativament en la nostra societat.
El paper de les ONG i de la política pública de cooperació és una responsabilitat com a país. L’Estatut d’autonomia de Catalunya explicita al seu Preàmbul el ferm compromís de Catalunya amb tots els pobles “per construir un ordre mundial pacífic i just”. I és aquesta la tasca de les ONG que treballen en cooperació, pau i drets humans: lluitar per construir un món més pacífic i just, a Catalunya i arreu.
Amb l’excusa de la crisi, el Govern no només incompleix els compromisos aprovats per la Llei de cooperació el 2001 sinó els acords internacionals subscrits en el si de l’ONU. Les ONG creuen que l’Ajut Oficial al Desenvolupament és una qüestió de justícia, de reparació per l’impacte de l’acció dels països rics al Sud, de restitució davant els deutes ecològics, socials i culturals que s’han contret amb els pobles ara empobrits, a més de respondre a acords internacionals que fa més de 30 anys que s’han subscrit.
A través de l’ajut d’emergència, els projectes de cooperació i l’educació per al desenvolupament, i gràcies als recursos públics de cooperació, s’ha donat suport a comunitats i pobles empobrits, però també a campanyes de sensibilització i educació a Catalunya. Molts dels temes plantejats pel moviment 15-M han estat treballats i denunciats per les ONG en la seva dimensió internacional, des del deute extern a l’especulació financera o la sobreexplotació dels recursos naturals, demostrant que aquestes problemàtiques afecten a tothom i tenen unes causes comunes. Amb els diners de la cooperació moltes ONG han creat consciència de com el nostre model de consum pot suposar impactes econòmics o ambientals en altres països, o han treballat en la recerca d’alternatives per pal·liar les conseqüències del deute extern a molts països empobrits. També han denunciat la manca de voluntat política per resoldre el problema del sobreendeutament o el caràcter il·legítim i antisocial d’aquest deute. Les ONG estan seriosament preocupades perquè es vulgui reduir l’impacte d’aquest treball de conscienciació de la ciutadania a favor d’un altre model econòmic i polític global, en comptes de fer servir aquesta experiència acumulada.
De la mateixa manera, a les organitzacions els preocupa la voluntat del Govern de beneficiar la participació del sector privat en la cooperació en detriment de les ONG. Així ho preveu la Llei d’acompanyament als Pressupostos, que inclou una esmena perquè les entitats amb ànim de lucre puguin ser receptores de fons públics de la solidaritat. Les ONG avisen del perill de privatització i que les empreses adquireixin un major paper en l’orientació i en la gestió de la cooperació, ja que podria suposar condicionar-la a les necessitats i interessos (comercials i d’imatge) de les empreses i reduir el control que fan les ONG sobre l’ús dels fons públics.
Les mesures del Govern poden fer trontollar un model de cooperació català que ha crescut i evolucionat tant quantitativament com qualitativa, i que està en sintonia amb la cooperació de la resta de països europeus.
Per a més informació: www.fcongd.org/fcongd i www.odg.cat