Com és habitual, la Unitat de Cooperació, Solidaritat i Pau ha llençat en el darrer trimestre de l’any un nou número de la revista Solidària. L’entrevista que es reprodueix a continuació ocupa la secció ‘La veu del nord’ d’aquest número.
Entrevista a María Villellas, investigadora de l’Escola de Cultura de Pau i activista de la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat
Quins impactes específics tenen els conflictes armats en les dones?
Els conflictes armats, com qualsevol fenomen social, estan travessats per les desigualtats de gènere; per això, els conflictes armats tenen alguns impactes específics i diferenciats entre homes i dones.
Entre els impactes específics que afecten més les dones trobem, en primer lloc, la violència de gènere, que s’incrementa en el marc dels conflictes armats. I dins de les violències de gènere, és especialment greu l’ús de la violència sexual contra dones i nenes. A més, els conflictes armats provoquen un trencament dels serveis bàsics (educació, sanitat, serveis públics…), i sabem que quan això succeeix es genera una sobrecàrrega en les dones, perquè les tasques de cura estan repartides de manera desigual. Hi ha també una feminització de l’empobriment, ja que moltes dones s’han de fer càrrec, elles soles, de les seves famílies quan els homes d’una societat són mobilitzats per participar militarment en els conflictes armats. Per últim, els fenòmens de desplaçament forçat i refugi també tenen uns impactes específics de gènere, i col·loquen les dones en posicions de força indefensió i vulnerabilitat.
Ni en els conflictes armats ni en la recerca de refugi les dones són únicament víctimes. També poden assumir rols de construcció de pau.
En la majoria de conflictes armats trobem experiències organitzatives de dones que busquen fer front a les conseqüències d’aquests conflictes. Hi ha des d’iniciatives que tenen a veure amb la millora de les condicions de vida de la població (per exemple, menjadors comunitaris que garanteixin el dret a l’alimentació de nens i nenes) fins a la reivindicació de les dones de formar part de les solucions negociades als conflictes armats.
Les dones s’han organitzat en molts contextos de conflicte per denunciar violacions de drets humans, com per exemple les desaparicions forçoses o l’ús de la violència sexual contra les dones. També trobem molta mobilització per exigir als actors armats la fi del conflicte i la signatura d’un alto el foc o un acord de pau. Tenim, entre d’altres, els exemples de Colòmbia, on durant dècades el moviment pacifista de dones es va mobilitzar per exigir una sortida negociada al conflicte, o Libèria, on les dones es van mobilitzar quan van començar les negociacions de pau per impedir que fracassessin.
Per què és important que les dones estiguin incloses en la prevenció, la gestió ila resolució dels conflictes?
En primer lloc és una qüestió de justícia social. El dret a la participació política en igualtat de condicions amb els homes està internacionalment reconegut. En segon lloc les agendes d’igualtat de gènere les ha defensat el moviment de dones; per tant, la igualtat entre homes i dones difícilment s’abordarà en la solució d’un conflicte armat si no hi ha grups de dones defensant-la. I, finalment, les dones tenim propostes tan vàlides com els homes que han de ser reconegudes i poden aportar mirades diferents, enriquidores, a la solució d’un conflicte.
Com ha evolucionat l’agenda de dones, pau i seguretat des de l’aprovació de la Resolució 1325?
La Resolució 1325, que l’any 2000 va iniciar l’agenda de dones, pau i seguretat, era força genèrica. D’una banda reconeixia que els conflictes armats tenien impactes específics de gènere, i de l’altra, reconeixia també el dret de les dones a participar en la transformació pacífica dels conflictes.
Amb el pas dels anys l’agenda s’ha anat desenvolupant, ampliant i concretant. S’han creat figures específiques dins de Nacions Unides, com per exemple la representant especial del secretari general sobre Violència Sexual als Conflictes Armats. La violència sexual ha guanyat molta importància, així com el reconeixement de la societat civil, com a actor decisiu en la construcció de pau. També s’han inclòs alguns temes amb els quals potser la societat civil no està tan d’acord, com la lluita global contra el terrorisme, que no sempre està a l’alçada dels estàndards que es defensen des de les organitzacions de drets humans.
Quins són els principals reptes pendents?
N’hi ha un de primordial: la dotació de recursos. Els avenços retòrics són importants perquè posen a l’agenda política la qüestió, però sense un compromís material per part dels estats, sense recursos econòmics i humans, s’aconsegueixen poques coses. Calen recursos per prevenir conflictes armats, garantir la participació equitativa de les dones, etc.
Un altre repte és l’ampliació del reconeixement de l’agenda de gènere, pau i seguretat; aconseguir que, més enllà de les dones, inclogui també altres col·lectius –tota la població LGTBI– que, per la seva identitat de gènere i la seva identitat sexual, pateixen de forma gravíssima els impactes específics de gènere dels conflictes armats.
En l’àmbit global hi ha, també, una situació molt greu pel que fa a les defensores dels drets humans, que estan patint amenaces arreu, i encara més en situacions de conflictes armats. I, per descomptat, hi ha també una crisi de refugi i desplaçament forçat que genera serioses violacions de drets humans i que fa urgent una resposta per part de la comunitat internacional.
En la nostra quotidianitat també hi ha espai per a la construcció de pau. En el nostre context proper, què vol dir reconèixer les dones com a constructores de pau?
Vol dir reconèixer una llarga tradició que tenim les dones de considerar el diàleg com la primera eina de transformació de conflictes. És una eina que les dones hem fet servir històricament en la nostra vida quotidiana per gestionar els conflictes de l’entorn més proper, i hem de donar un valor polític a aquest coneixement. I també hem de valorar tota la creativitat que fem servir quotidianament, per somiar una construcció de pau que potser no passa pels camins tradicionals que el patriarcat ha triat per pensar i per transformar els conflictes.
