Com és habitual, la Unitat de Cooperació, Solidaritat i Pau ha llençat en el darrer trimestre de l’any un nou número de la revista Solidària. L’entrevista que es reprodueix a continuació ocupa la secció ‘Accions pel canvi’ d’aquest número.
Entrevista a Manuela Mesa, directora del Centro de Educación e Investigación para la Paz (CEIPAZ), organización impulsora del programa “1325 mujeres tejiendo la paz”:
“1325 Mujeres tejiendo la paz” és un programa de sensibilització sobre el paper de les dones en la construcció de pau. Com neix?
Sorgeix per donar visibilitat a les dones que al llarg de la història han optat per la pau i han desenvolupat estratègies no violentes de transformació de conflictes, amb contribucions que han estat ignorades i són molt desconegudes. Quan en centres educatius o cursos universitaris demanem que ens mencionin persones conegudes per la seva tasca de promoció de la pau, en la majoria de casos només s’esmenten homes: Martin Luther King, Nelson Mandela, Gandhi, etc. Amb aquest projecte vam decidir anomenar 1325 dones que han treballat per la pau i explicar les seves històries. A la vegada, volíem donar a conèixer la Resolució 1325 sobre dones, pau i seguretat.
Quins són els principals elements que conformen aquest programa?
N’hi ha tres. En primer lloc, la divulgació i la incidència: informar sobre la Resolució 1325, impulsar la implementació del Pla d’Acció i visibilitzar la contribució de les dones a la construcció de la pau. En segon lloc, la formació, vehiculada a través de tallers i cursos. I per últim, la comunicació: volem contribuir a crear un llenguatge visual compromès amb els drets de les dones i la construcció de pau.
Amb aquest projecte hem recollit històries de vida de dones que han treballat per la pau a tot el món. Els noms han estat proposats per organitzacions i centres de pau que coneixem i col·laboren habitualment amb CEIPAZ; i les històries de vida han estat escrites per diverses dones que, en molts casos, havien conegut o estudiat les protagonistes. Cada història va acompanyada d’una il·lustració, elaborada per una xarxa de dissenyadors i dissenyadores iberoamericanes.
El programa es llença al 2009. Quina valoració fas del camí recorregut?
Ha estat molt satisfactori, ja que s’han mobilitzat moltes persones i s’han generat idees i iniciatives sobre les quals continuem treballant. Des del 2009 hem continuat recollint històries de vida, i hem desenvolupat múltiples cursos i tallers. El més interessant és que han sorgit altres iniciatives lligades al projecte, com una obra de teatre de la companyia portuguesa Peripécia, que n’ha fet una adaptació i l’ha presentat a Espanya i a l’Amèrica Llatina. També, com a fruit d’aquest treball i de l’articulació de moltes dones, al 2011 es va fundar la secció espanyola de la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat. Estic convençuda que aquest projecte va ser un factor important.
Entre totes les dones que visibilitza el programa, podries presentar-ne alguna que, per a tu, sigui especialment significativa?
M’agrada molt la història de la Irene Sandler que, durant el nazisme, va salvar la vida a molts infants jueus, canviant la seva identitat, i enterrant al seu jardí algun objecte que posteriorment els permetés recuperar-la; també les de la Gertrude Mongella, la Lidia Cacho i moltes altres dones que han estat molt valentes, que han arriscat les seves vides i han desafiat amb imaginació i gran audàcia la violència.
http://1325mujerestejiendolapaz.org/
info@ceipaz.org