Integració i fronteres. Drets humans en qüestió.

En aquest moment de reflexió sobre la política municipal de refugi, aquests dos informes ens aporten molts elements d’anàlisi. Des d’una perspectiva europea, l’informe 40 del Centre Delàs Custodiar la fortalesa. El paper de FRONTEX en la militarització i securització dels fluxos migratoris en la Unió Europea, analitza com el concepte i la pràctica de Frontex, com a agència creada per gestionar les fronteres i els fluxos migratoris de la UE, ha contribuït a la securitització de la UE, des d’una concepció d’Europa com a fortalesa on les migracions són considerades una amenaça i un risc per a la seguretat de la UE. Aquestes pràctiques securitàries criminalitzen els moviments de migració i reforcen les dinàmiques de poder territorial en les quals l’origen d’una persona determina la seva llibertat de circulació. 


A aquestes polítiques, que ens allunyen dels drets humans i de l’acollida, s’hi sumen les mancances del propi sistema d’acollida.  Precisament, l’informe ¿Acoger sin integrar? El sistema de acogida y las condiciones de integración de personas solicitantes y beneficiarias de protección internacional en España, subratlla les debilitats d’aquest sistema que desemboca en una integració social des de la precarietat fruit de la confluència de diferents factors, marcats especialment per la preparietat laboral, la inseguretat econòmica i l’inestabilitat residencial

Propostes per a treballar el dret d’asil a les escoles

Què és el dret d’asil? Què suposa per a les persones refugiades? I quines obligacions per als Estats?  El nou curs escolar 2019-2020 arrenca amb l’objectiu de seguir aprofundint en aquestes qüestions i per això oferim als centres diverses propostes:

1)Els tallers de la CCAR, on s’analitza en dret d’asil des de la perspectiva dels drets humans i es compta amb el testimoni d’una persona refugiada.


2) Amb la commemoració del Dia Mundial de les Persones Refugiades, a través d’una proposta pedagògica que aquest any se centra en la paraula i la llengua pròpia, com a vehicles de l’experiència viscuda i de la identitat. Les escoles interessades participaran en uns tallers de creació poètica que culminaran en una creació poeticoplàstica el 12 de juny a la Plaça de l’Ajuntament. 

Repensant el compromís de ciutat

El dilluns 9 de desembre tindrà lloc l’acte de devolució pública de l’avaluació del Pla municipal d’acollida a persones refugiades, que realitzà Gemma Pinyol durant el primer semestre de 2019.

La presentació d’aquest informe ha de servir com a punt de partida per una reflexió conjunta sobre l’estratègia a seguir per als propers anys. Com ha de ser la nova estratègia de ciutat? Quins reptes ens plantegem? Amb quins recursos comptem? Quines oportunitats i quines amenaces ens trobem en el context actual?

Acte de signatura del conveni amb CCAR

En aquest punt, la signatura del nou conveni de col·laboració amb la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat i el suport de la Fundació AGBAR per mantenir l’oferta d’un pis pont, ens marquen línies de continuïtat pel que fa l’acollida i l’educació per la solidaritat dels propers mesos. 

La crisi del refugi

Els darrers mesos s’ha confirmat el que ja sabíem: la crisi de les persones refugiades no és un episodi passatger sinó un repte estructural que cal afrontar amb recursos i polítiques perquè no es perpetuï la situació d’emergència social amb la qual es troben moltes persones refugiades, agreujada amb  l’increment de les sol·licituds d’asil dels darrers anys, principalment a les grans ciutats de l’Estat.

Com reclamen organitzacions com CEAR, és necessari que el govern desenvolupi un Pla d’acció integral que doni resposta a les persones que arriben a l’Estat i que posi fi al col·lapse del sistema d’asil, on a dia d’avui s’estan produint retards en la tramitació de fins a vuit mesos que, en molts casos, tenen com a conseqüència deixar les persones sol·licitants d’asil en situació de carrer.

Aquesta situació d’emergència i col·lapse encara és més alarmant als espais fronterers, convertits en espai de mort i tragèdia. En són exemples el col·lapse de Moria, a Grècia, el principal centre d’acollida on hi ha atrapades 15.000 persones; la situació de refugiats i migrants a la frontera amb Croàcia ; les persones atrapades a les illes Chafarines i totes les persones desaparegudes al Mediterrani,  com a mínim 1162 ,  en el seu intent d’arribar a Europa.

Com evidencia l’informe Vida en la necrofrontera, de Caminando Fronteras, les fronteres han passat de ser un espai de delimitació territorial a un espai d’execució de polítiques de mort que s’executen amb voluntat disuasòria. Més enllà de la situació de crisi humanitària i de violacions de drets humans, en la frontera occidental europea, com en d’altres fronteres del món, es fa visible com, en la imposició, control i ampliació de les fronteres, es condensa i reforça la lògica de mort i d’expoli que caracteritza el capitalisme (…) I la renúncia dels Estats a la seva obligació de garantir els drets humans.