Voluntariat internacional per a la transformació social

El període d’inscripció per participar en les estades solidàries organitzades per l’ONG VOLS estarà obert fins al 25 de gener.

El contacte amb les realitats del Sud és un mecanisme potent de sensibilització i coneixement. Per aquest motiu, des de l’Ajuntament de Sant Boi s’ha apostat per establir un vincle de col·laboració amb l’ONG VOLS, que des de fa anys organitza estades solidàries en diferents territoris.

Aquesta relació s’emmarca en una de les línies del Pla Director de Cooperació al Desenvolupament de Sant Boi de Llobregat, centrada en la implicació de la ciutadania en la defensa de la justícia global a partir d’una experiència de voluntariat sobre el terreny. Les estades solidàries s’entenen com a punts de partida per al desenvolupament personal dels i les participants, i la seva implicació en la sensibilització i transformació de la societat.

Des de VOLS, proposen quatre tipus d’estades solidàries:

  • Camp de treball a Tànger. És una experiència per a gent de 18 a 21 anys que es realitza durant 15 dies al mes de juliol. Té com a objectiu conèixer la realitat de Tànger a través de visites i col·laboracions amb entitats locals.
  • Camp de treball a Ceuta. És una experiència per a gent de més de 22 anys que es realitza durant 15 dies d’agost. Té com a objectiu conèixer el fenomen migratori i col·laborar en tasques d’acompanyament, formació i sensibilització proposades a les persones beneficiàries del CETI per part de la Fundació Elín.
  • Experiència de curta durada en un país d’Àfrica o Amèrica Llatina. És una experiència per a majors de 21 anys que es realitza durant els mesos de juliol i/o agost. Té com a objectiu conèixer una realitat concreta i col·laborar en projectes que s’hi estiguin desenvolupant.
  • Experiència de llarga durada en un país d’Àfrica o Amèrica Llatina. És una experiència per a majors de 21 anys que es realitza durant un període mínim de 9 mesos. Té com a objectiu conèixer una realitat concreta i col·laborar en projectes que s’hi estiguin desenvolupant.

L’Ajuntament busca facilitar la difusió d’aquest tipus d’estades, i és en aquest sentit que dona suport a VOLS en la seva tasca de promoció del voluntariat internacional.

El període d’inscripció per a les estades solidàries de VOLS de 2019 ja està obert i finalitza el proper 25 de gener.

 

María Villellas: «En la majoria de conflictes armats trobem experiències organitzatives de dones»

Com és habitual, la Unitat de Cooperació, Solidaritat i Pau ha llençat en el darrer trimestre de l’any un nou número de la revista Solidària. L’entrevista que es reprodueix a continuació ocupa la secció ‘La veu del nord’ d’aquest número.

 

Entrevista a María Villellas, investigadora de l’Escola de Cultura de Pau i activista de la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat

Quins impactes específics tenen els conflictes armats en les dones?

Els conflictes armats, com qualsevol fenomen social, estan travessats per les desigualtats de gènere; per això, els conflictes armats tenen alguns impactes específics i diferenciats entre homes i dones.

Entre els impactes específics que afecten més les dones trobem, en primer lloc, la violència de gènere, que s’incrementa en el marc dels conflictes armats. I dins de les violències de gènere, és especialment greu l’ús de la violència sexual contra dones i nenes. A més, els conflictes armats provoquen un trencament dels serveis bàsics (educació, sanitat, serveis públics…), i sabem que quan això succeeix es genera una sobrecàrrega en les dones, perquè les tasques de cura estan repartides de manera desigual. Hi ha també una feminització de l’empobriment, ja que moltes dones s’han de fer càrrec, elles soles, de les seves famílies quan els homes d’una societat són mobilitzats per participar militarment en els conflictes armats. Per últim, els fenòmens de desplaçament forçat i refugi també tenen uns impactes específics de gènere, i col·loquen les dones en posicions de força indefensió i vulnerabilitat.

Ni en els conflictes armats ni en la recerca de refugi les dones són únicament víctimes. També poden assumir rols de construcció de pau.

En la majoria de conflictes armats trobem experiències organitzatives de dones que busquen fer front a les conseqüències d’aquests conflictes. Hi ha des d’iniciatives que tenen a veure amb la millora de les condicions de vida de la població (per exemple, menjadors comunitaris que garanteixin el dret a l’alimentació de nens i nenes) fins a la reivindicació de les dones de formar part de les solucions negociades als conflictes armats.

Les dones s’han organitzat en molts contextos de conflicte per denunciar violacions de drets humans, com per exemple les desaparicions forçoses o l’ús de la violència sexual contra les dones. També trobem molta mobilització per exigir als actors armats la fi del conflicte i la signatura d’un alto el foc o un acord de pau. Tenim, entre d’altres, els exemples de Colòmbia, on durant dècades el moviment pacifista de dones es va mobilitzar per exigir una sortida negociada al conflicte, o Libèria, on les dones es van mobilitzar quan van començar les negociacions de pau per impedir que fracassessin.

Per què és important que les dones estiguin incloses en la prevenció, la gestió ila resolució dels conflictes?

En primer lloc és una qüestió de justícia social. El dret a la participació política en igualtat de condicions amb els homes està internacionalment reconegut. En segon lloc les agendes d’igualtat de gènere les ha defensat el moviment de dones; per tant, la igualtat entre homes i dones difícilment s’abordarà en la solució d’un conflicte armat si no hi ha grups de dones defensant-la. I, finalment, les dones tenim propostes tan vàlides com els homes que han de ser reconegudes i poden aportar mirades diferents, enriquidores, a la solució d’un conflicte.

Com ha evolucionat l’agenda de dones, pau i seguretat des de l’aprovació de la Resolució 1325?

La Resolució 1325, que l’any 2000 va iniciar l’agenda de dones, pau i seguretat, era força genèrica. D’una banda reconeixia que els conflictes armats tenien impactes específics de gènere, i de l’altra, reconeixia també el dret de les dones a participar en la transformació pacífica dels conflictes.

Amb el pas dels anys l’agenda s’ha anat desenvolupant, ampliant i concretant. S’han creat figures específiques dins de Nacions Unides, com per exemple la representant especial del secretari general sobre Violència Sexual als Conflictes Armats. La violència sexual ha guanyat molta importància, així com el reconeixement de la societat civil, com a actor decisiu en la construcció de pau. També s’han inclòs alguns temes amb els quals potser la societat civil no està tan d’acord, com la lluita global contra el terrorisme, que no sempre està a l’alçada dels estàndards que es defensen des de les organitzacions de drets humans.

Quins són els principals reptes pendents?

N’hi ha un de primordial: la dotació de recursos. Els avenços retòrics són importants perquè posen a l’agenda política la qüestió, però sense un compromís material per part dels estats, sense recursos econòmics i humans, s’aconsegueixen poques coses. Calen recursos per prevenir conflictes armats, garantir la participació equitativa de les dones, etc.

Un altre repte és l’ampliació del reconeixement de l’agenda de gènere, pau i seguretat; aconseguir que, més enllà de les dones, inclogui també altres col·lectius –tota la població LGTBI– que, per la seva identitat de gènere i la seva identitat sexual, pateixen de forma gravíssima els impactes específics de gènere dels conflictes armats.

En l’àmbit global hi ha, també, una situació molt greu pel que fa a les defensores dels drets humans, que estan patint amenaces arreu, i encara més en situacions de conflictes armats. I, per descomptat, hi ha també una crisi de refugi i desplaçament forçat que genera serioses violacions de drets humans i que fa urgent una resposta per part de la comunitat internacional.

En la nostra quotidianitat també hi ha espai per a la construcció de pau. En el nostre context proper, què vol dir reconèixer les dones com a constructores de pau?

Vol dir reconèixer una llarga tradició que tenim les dones de considerar el diàleg com la primera eina de transformació de conflictes. És una eina que les dones hem fet servir històricament en la nostra vida quotidiana per gestionar els conflictes de l’entorn més proper, i hem de donar un valor polític a aquest coneixement. I també hem de valorar tota la creativitat que fem servir quotidianament, per somiar una construcció de pau que potser no passa pels camins tradicionals que el patriarcat ha triat per pensar i per transformar els conflictes.

 

Silvia Berrocal: «Nosaltres havíem patit la violència però vam dir sí a la pau i a la reconciliació»

Com és habitual, la Unitat de Cooperació, Solidaritat i Pau ha llençat en el darrer trimestre de l’any un nou número de la revista Solidària. L’entrevista que es reprodueix a continuació ocupa la secció ‘La veu del sud’ d’aquest número.

 

Entrevista a Sílvia Berrocal, defensora dels drets humans a Colòmbia. El seu fill va ser assassinat l’any 1994, a mans de les FARC, en el que es coneix com la massacre de La Chinita, una matança de 35 persones en una revetlla popular al municipi d’Apartadó.

Formes part de diverses organitzacions de base a Urabá. Pel que fa a la construcció de pau, quin paper hi juguen les dones?

Un paper molt important, perquè som les més interessades que hi hagi pau al nostre país. Perquè en un conflicte les persones assassinades són els nostres fills, néts, esposos… Per això és preocupant que ni el govern ni les FARC hagin donat prou importància al paper de les dones en el procés de pau.

Però Colòmbia s’acostuma a posar com a exemple de la incorporació de la perspectiva de gènere en el procés de pau.

L’acord de pau incorpora alguns elements, però falta molt. I en la implementació –parlo per les dones d’Urabá, i concretament d’Apartadó, que és on jo visc–, ni el govern nacional, ni departamental ni local no li han donat prou importància. Nosaltres demanem una política pública per a les dones, que ens reconegui i faci visible tota la feina que hem fet, perquè hem estat un pilar molt important per a aquest procés.

De fet, tu vas viatjar a Cuba en tres ocasions per participar en les negociacions de pau.

Va ser una experiència molt bonica. Allà vam tenir l’oportunitat de reunir-nos amb la Victoria Sandino [exguerrillera de les FARC], que s’encarregava de l’àrea de dones en el procés de pau, i vam fer les nostres aportacions. Vam demanar que les dones poguéssim continuar participant en el lideratge del procés de pau: volíem ser presents en tots els aspectes.

El teu paper va ser clau en el procés de perdó públic que van dur les FARC a La Chinita.

Van venir a demanar perdó públic per un fet victimitzant específic, la massacre de La Chinita, i va ser supremament important. De fet, van venir un 30 de setembre i el 2 d’octubre [de 2016] es va celebrar el plebiscit sobre els acords de pau. A Urabá, i al Barrio Obrero, va guanyar el “sí”. La gent va donar suport al procés, i cal saber que la gent del Barrio Obrero som víctimes directes del conflicte, perquè aquí va ser on es va produir la massacre. Va ser molt bonic: nosaltres havíem patit la violència però vam dir sí a la pau i a la reconciliació. No volíem que altres famílies patissin el que nosaltres havíem patit.

Com valores la situació en què es troba el procés de pau?

Tinc fe que aquest procés tirarà endavant, tot i les dificultats. Després de seixanta anys de guerra no és fàcil construir la pau. Hi estem treballant.

Et mantens optimista.

Molt, i no només jo, som moltes. Malgrat les dificultats, ens reunim, fem olles comunitàries, parlem del procés de pau, i parlem també de la tranquil·litat de no estar patint perquè en qualsevol moment poden venir les FARC. Ara l’amenaça la tenim amb els paramilitars. Les persones que hem participat i donat suport al procés de pau estem amenaçades. Però mentre respirem, hem de continuar lluitant.

 

Més a fons: Dones, pau i seguretat

Com és habitual, la Unitat de Cooperació, Solidaritat i Pau ha llençat en el darrer trimestre de l’any un nou número de la revista Solidària. L’article que es reprodueix a continuació ocupa la secció ‘Més a fons’ d’aquest número.

L’agenda internacional sobre dones, pau i seguretat ha arribat, aquest 2018, a la seva majoria d’edat. Li va donar el tret de sortida una històrica resolució, la 1325, aprovada el 31 d’octubre de l’any 2000 pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Va ser, en paraules de Carmen Magallón, presidenta de la secció espanyola de la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat, «el primer cop que una resolució abordava la situació de les dones en els conflictes armats i els processos de pau com una qüestió d’importància per a la pau internacional».

Segons expliquen des de Nacions Unides, la Resolució 1325 es basa en quatre pilars: el paper de les dones en la prevenció dels conflictes; la seva participació en la consolidació de la pau; la protecció dels drets de les dones durant i després dels conflictes, i les seves necessitats especials en el moment de la repatriació i el reassentament, així com en la rehabilitació, la reintegració i la reconstrucció després dels conflictes. En definitiva, el text reconeix tant els impactes específics de gènere dels conflictes armats com el paper que juguen les dones en la construcció de la pau.

En un article publicat amb motiu del 15è aniversari d’aquesta resolució, la María Villellas, també activista de la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat (WILPF, per les seves sigles en anglès) i investigadora de l’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona (entrevistada a la secció «La veu del nord» d’aquest número), apunta que no és fins a la dècada dels noranta quan es comença a reconèixer una llarga tradició de dones que han treballat per la pau i la seguretat internacionals.

En aquesta tradició destaca de manera simbòlica una reunió de mil tres-centes dones, representants d’unes cent cinquanta associacions i procedents de dotze països, celebrada l’any 1915 a la Haia. En el context de la Primera Guerra Mundial les dones van desafiar l’oposició de governs i opinions públiques enfrontades, i van superar els obstacles generats pel conflicte armat per aconseguir trobar-se i parlar de pau. D’aquell congrés en sorgiria, pocs anys després, la WILPF, organització que gairebé un segle més tard treballaria intensament per impulsar l’aprovació de la Resolució 1325.

Des de l’any 2000, el Consell de Seguretat ha aprovat set resolucions més que, juntament amb la 1325, conformen l’agenda internacional sobre dones, pau i seguretat. Segons expliquen des de les Nacions Unides aquestes resolucions es poden agrupar en dues grans línies: una que se centra a impulsar i promoure la participació efectiva de les dones en l’establiment i la consolidació de la pau, i una altra que està específicament enfocada cap a l’abordatge de la violència sexual en contextos de conflictes armats. Pel que fa a aquesta última va aprovar-se, al 2008, una primera resolució, la 1820, que reconeix que l’ús de la violència sexual com a tàctica de guerra pot constituir una amenaça per la pau i la seguretat internacionals. La violació i altres formes de violència sexual no poden ser considerades com a efectes col·laterals i inevitables dels conflictes armats, sinó que poden ser crims de guerra, crims de lesa humanitat o actes constitutius de genocidi.

Algunes dades d’ONU Dones, l’organització de les Nacions Unides dedicada a la promoció de la igualtat de gènere i l’empoderament de les dones, reflecteixen el llarg camí que queda encara per recórrer en la implementació de l’agenda internacional sobre dones, pau i seguretat. Així, per exemple, en els principals processos de pau desenvolupats entre 1990 i 2017 les dones només van representar un 2% de les persones mediadores, un 5% de testimonis i persones signatàries, i un 8% de les persones negociadores. I només tres dels onze acords de pau signats durant el 2017 han incorporat una perspectiva de gènere.

La violència sexual en situacions de conflicte armat continua sent una realitat terrible, una realitat que enguany ha saltat a l’agenda mediàtica amb la concessió del Premi Nobel de la Pau 2018 a dues veus valentes: les de Nadia Murad i Denis Mukwege. Murad, segrestada per l’Estat Islàmic l’any 2014 i convertida en esclava sexual, ha esdevingut una activista i defensora dels drets humans, i ha contribuït a donar a conèixer al món la situació que pateix la comunitat yazidita. Mukwege, per la seva banda, és ginecòleg i cirurgià, fundador de l’Hospital Panzi, situat a l’est de la República Democràtica del Congo, un territori devastat per la guerra. Amb la seva feina ha ajudat a retornar la salut i l’esperança a nombroses supervivents de violència sexual.

A Libèria, les dones es van mobilitzar per la pau durant el període electoral de 2011. Fotografia: UNMIL.

«Dones per la pau, la justícia i la llibertat», presentació del número 28 de la revista Solidària

Com és habitual, la Unitat de Cooperació, Solidaritat i Pau ha llençat en el darrer trimestre de l’any un nou número de la revista Solidària. Aquest és l’article de presentació que hi va publicar l’Alba Martínez Vélez, 5a tinenta d’alcaldia i Regidora de Ciutat Educadora, Cooperació, Solidaritat i Pau.

El paper de les dones en la construcció de pau i la seva participació per generar societats que apostin per la resolució no violenta dels conflictes és tan llarga com desconeguda. No és casual que l’organització pacifista de dones més antiga del món sigui la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat (WILPF en anglès), fundada l’any 1915, en plena Primera Guerra Mundial, per les sufragistes Jane Addams i Emily Green Balch, dues dones que anys més tard van guanyar el Premi Nobel de la Pau. En aquells temps convulsos, a la lluita per la consecució del dret a vot de les dones, el moviment de sufragistes, sorgeix un altre objectiu paral·lel que provocarà que dones diverses des del punt de vista polític, religiós i geogràfic s’organitzin per aconseguir una sortida negociada del conflicte mundial i posin les bases per a la consecució de la pau permanent. Aquella primera trobada a la Haia, en ple conflicte bèl·lic amb els homes com a protagonistes principals, simbolitza tota la trajectòria històrica, fins a l’actualitat, de l’aposta que fan les dones per la pau.

Per tant, des de la Guerra Freda o la campanya pel desarmament nuclear, fins a les actuals reivindicacions per garantir la participació de les dones als processos de pau, la veu de les dones i la seva aportació en la defensa de societats sense violència ha estat fonamental però volgudament poc reconeguda. Per això va ser una gran notícia que l’any 2000, el Consell de Seguretat de Nacions Unides aprovés la Resolució 1325; la primera resolució en la qual es reconeixen les repercussions desproporcionades i úniques que pateixen les dones i les nenes arran dels conflictes armats, i que posa en relleu les contribucions de les dones i les nenes en la prevenció de conflictes, el manteniment de la pau, la resolució de conflictes i la consolidació de la pau. Aquesta resolució destaca també la importància de la seva participació plena, i en igualtat amb els companys homes, com a agents actives per a la pau i la seguretat.

Des de la Regidoria de Cooperació, Solidaritat i Pau, volem reconèixer i celebrar l’auge del moviment feminista que, en els darrers anys, ha omplert els carrers de tot el món de dones compromeses i, alhora, vincular-ho al moviment per la pau i la consciència global. Amb aquest nou número de la revista Solidària expliquem el passat, el present i el futur del moviment feminista pacifista que reivindica una altra manera d’entendre el món. I això no queda aquí. En pocs mesos, i gràcies al treball conjunt amb la Unitat de Convivència de l’Ajuntament de Sant Boi, podrem gaudir de la Mostra de Cinema i Convivència de Sant Boi, un projecte audiovisual realitzat conjuntament per alumnes de diversos centres educatius de la nostra ciutat a través del qual podrem posar cara i nom a “heroïnes” que mai van agafar un fusell però que van donar les seves vides per la pau i la llibertat, dones que van escollir lliurement el camí de la defensa de la pau. Recuperarem les seves memòries perquè, d’aquesta manera, serà més fàcil reconèixer el paper de tantes i tantes dones actuals que, arreu del nostre planeta, estan defensant la vida.  

70 anys de drets humans: continuem reivindicant

Aquest dilluns es compleixen setanta anys de l’aprovació de la Declaració Universal dels Drets Humans, un text fonamental que avui en dia continua definint objectius per a la construcció d’un món més just i pacífic.

Des d’un ferm compromís amb els drets humans, l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat se suma a la commemoració d’aquesta fita històrica, que marca cada 10 de desembre la celebració del Dia dels Drets Humans. I ho fa a través de diverses accions de sensibilització destinades a diferents públics. En primer lloc, avui es llença el segon clip de la campanya “STBoiAct!”, amb el testimoni de Miguel Pajares, activista i escriptor. Pajares, a més, presentarà aquesta tarda a les 19h a la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer la seva darrera novel·la, «Crímenes de hambre» (2018, Editorial Alrevés). Per últim, alumnes de tercer i quart de primària de diferents centres educatius de la ciutat assistiran el 14 de desembre a l’espectacle «La gallina dels ous d’or», de la companyia Zum-Zum Teatre. Així mateix, es preveu que en el Plenari de desembre es realitzi una lectura commemorativa d’aquesta jornada, que posarà l’accent en les vulneracions i les amenaces als drets humans que persisteixen en l’actualitat.

 

Miguel Pajares explica què són els crims de fam

Miguel Pajares, actualment president de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, compta una llarga trajectòria de defensa dels drets humans. En la seva darrera novel·la, «Crímenes de hambre», utilitza la ficció per explicar els mecanismes que sustenten un sistema global en el qual moren, cada dia, 25.000 persones a causa de la fam. Morts que es produeixen malgrat l’excedent alimentari existent i el malbaratament que es produeix en els països rics. L’escriptor parteix de la investigació de l’assassinat d’una activista per denunciar, al llarg del llibre, un sistema econòmic basat en l’expoli de recursos i la desigualtat.

La novel·la de Pajares, i la participació de l’activista a la campanya “STBoiAct!”, posen en relleu greus vulneracions del dret humà a l’alimentació, reconegut a l’article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans. El dret a l’alimentació forma part del dret a un nivell de vida adequat, i ha estat desenvolupat posteriorment amb l’article 11 del Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals (1966).

 

ACT: Audiovisuals per una Cooperació Transformadora

“STBoiAct!” és una sèrie de clips audiovisuals que recull les lluites de diferents activistes que han passat per la nostra ciutat, ens han interpel·lat amb la seva tasca de sensibilització i ens han deixat el seu testimoni de compromís. En poc més d’un minut, cada clip ens explica aspectes clau de l’activisme d’aquestes persones.

La campanya vol donar a conèixer les històries d’aquestes persones defensores dels drets humans, tot posant en relleu el seu vincle amb Sant Boi de Llobregat. Pretén, d’una banda, visibilitzar resistències transformadores d’arreu del planeta i, de l’altra, generar espais de solidaritat i compromís.

Cada clip es publicarà en el context de la commemoració d’un dia internacional, i es vincularà també a un Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS). Els ODS conformen l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible i són una guia per a les polítiques i accions de cooperació i solidaritat que es realitzen des del nostre municipi.