Cristina Gallach: “Gran part de les competències per a l’aplicació dels ODS es troben en les administracions locals”

En el marc del darrer Barrejant, celebrat entre el 3 i el 7 d’octubre de 2018, la Unitat de Cooperació, Solidaritat i Pau va llençar un nou número de la revista Solidària. L’entrevista que es reprodueix a continuació ocupa la secció ‘La veu del nord’ d’aquest número.

 

Entrevista a Cristina Gallach, Alta Comissionada per l’Agenda 2030.

Quan parlem de l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 10, de quines desigualtats parlem?

L’Objectiu 10 inclou tant la millora de les condicions socioeconòmiques de les persones més desafavorides com la lluita contra les desigualtats des d’una visió global. Ens compromet a combatre les discriminacions generades per motius de sexe, edat, discapacitat, raça, ètnia o religió. I té una altra ambició: reduir les desigualtats entre països, amb la promoció d’acords, polítiques i accions internacionals d’impacte.

En l’àmbit municipal, quines línies s’haurien de treballar prioritàriament per avançar en l’ODS 10?

S’ha de treballar de manera urgent i intensa en els àmbits que afecten les persones en risc de pobresa i exclusió. Les administracions locals, i sobretot els serveis socials dels ajuntaments, són el primer lloc al qual acudeix la ciutadania quan té dificultats. Les persones en risc d’exclusió, en la franja econòmica més dèbil, necessiten accions en àmbits com l’habitatge, l’alimentació, l’educació, l’atenció a la gent gran, la sanitat i les facilitats d’esbarjo i esports. S’espera i s’exigeix molt de l’àmbit municipal, tant pel que fa a les ajudes per superar les dificultats com per prevenir el risc d’exclusió.

Quin paper han de jugar les administracions locals en la implementació del Pla d’Acció per l’Agenda 2030?

Són clau. El compliment de l’Agenda dependrà en gran mesura del fet que els municipis se la facin seva i hi inverteixin recursos humans, financers i de tot tipus. El Pla que ha elaborat el govern reconeix aquest paper decisiu dels municipis. Queda clar que gran part de les competències per a l’aplicació dels ODS es troben en les administracions locals. Per aquesta raó, representants dels municipis aplegats en la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) han contribuït intensament en el procés d’elaboració del Pla i fins i tot van formar part de la delegació oficial espanyola a l’ONU quan es va realitzar l’examen nacional voluntari, el passat mes de juliol.

Què aporta el marc dels ODS, i especialment l’ODS 10, a l’enfocament de la cooperació i la solidaritat?

D’entrada, l’ODS 10 posa la solidaritat en el centre de l’acció, tant pel que fa a les persones més vulnerables com respecte dels esforços addicionals que s’han de fer per ajudar els països menys desenvolupats a millorar la seva situació, enfortint les seves institucions, donant-los accés als mercats financers i atorgant-los el suport necessari des del punt de vista jurídic i polític internacional. Per exemple, per assolir progressivament una major igualtat dins dels països hi ha una meta molt important: l’adopció de polítiques fiscals, salarials o de protecció social. La meta sobre les migracions, que demana que es facilitin els desplaçaments de les persones de manera ordenada, constitueix una autèntica novetat en una agenda mundial.

La cooperació internacional, que es dona a través de governs, administracions i organitzacions internacionals, s’està repensant en funció dels ODS. Els països donants i receptors han d’adaptar processos de concessió i execució de les ajudes als criteris i a la necessitat de complir amb l’Agenda, i s’han de sotmetre als indicadors, que han de confirmar avenços o bé estimular canvis en les polítiques, si aquestes no són eficaces.

Valdênia Paulino: “La desigualtat mai no havia estat tan globalitzada com en les últimes dècades”

En el marc del darrer Barrejant, celebrat entre el 3 i el 7 d’octubre de 2018, la Unitat de Cooperació, Solidaritat i Pau va llençar un nou número de la revista Solidària. L’entrevista que es reprodueix a continuació ocupa la secció ‘La veu del sud’ d’aquest número.

 

Entrevista a Valdênia Paulino, advocada i activista brasilera que treballa a les zones més empobrides del país, especialment a São Paulo.

La distribució territorial de les nostres ciutats sovint expressa moltes altres desigualtats. Com és aquesta realitat al Brasil?

Els latifundis rurals i urbans sempre han estat sota el domini de l’oligarquia brasilera. En l’àmbit rural l’últim informe de la Comissió Pastoral de la Terra recull que al 2017 van ser assassinats setanta-un líders socials, treballadors i treballadores del camp, en el marc de conflictes per la terra. Pel que fa a São Paulo, centre econòmic del país, més de vint-i-quatre mil persones viuen al carrer. Segons l’Institut Brasiler de Geografia i Estadística, la ciutat té cent trenta mil famílies sense habitatge i dos-cents noranta immobles desocupats. Davant d’aquesta situació, els poders públics han optat per una política higienista, de neteja social, i per la criminalització dels moviments de lluita per l’accés a la terra i a l’habitatge.

A més, quan es parla de territori cal abordar l’accés als serveis públics. A les ciutats, els millors serveis estan concentrats als barris de major poder econòmic i al centre. Els barris més allunyats no disposen de xarxa de clavegueram ni d’un bon accés al transport públic, serveis de salut especialitzats, universitats i serveis culturals com el cinema o el teatre. En seguretat pública, el tractament oficial és la discriminació: per als barris rics els serveis són de qualitat; per als pobres, l’ús de la violència és la norma.

Has vist i has viscut l’impacte de les desigualtats des que eres una nena.

Qui creix en barris pobres aprèn aviat a lluitar per la vida. Els governants, amb rares excepcions, acostumen a tractar les persones que no tenen poder econòmic com si no tinguessin drets o fossin menys humanes. I l’única alternativa a aquest tractament és l’organització popular.

Quins són els principals problemes que es viuen a les perifèries del Brasil?

La manca d’accés a drets fonamentals porta moltes persones a sobreviure com poden. Hi ha qui es dirigeix cap a l’ocupació informal i precària, qui practica activitats criminals (principalment tràfic de drogues), qui viu com a captaire o qui treballa durant llargues jornades, amb salari indigne i sense temps per participar en les lluites socials. La desigualtat socioeconòmica, la manca de drets i la disseminació de la violència física i simbòlica a través dels mitjans de comunicació fomenten el genocidi de la joventut negra que viu en situació de pobresa al país. Cada any són executats més de trenta mil joves al Brasil, dels quals més del 70% són negres. La por, la desconfiança i la mort sempre estan molt a prop.

Tot i això, també experimentem la resistència del jovent, que a través de les expressions culturals de les perifèries, com el hip-hop, la capoeira, la dansa, la música o el teatre, es manifesten i protesten contra el sistema de mort alimentat per les autoritats públiques i per l’elit brasilera.

Com connecten les desigualtats existents dins d’una mateixa ciutat amb el context global de desigualtats entre països rics i empobrits?

La desigualtat mai no havia estat tan globalitzada com en les últimes dècades. El centre de la connexió és el sistema capitalista neoliberal que, per sostenir-se, ha d’assegurar l’explotació de treballadors i treballadores i la concentració de recursos econòmics, mitjançant la defensa de l’estat mínim. El poder econòmic està en mans de bancs i grans corporacions, amb seus als països rics. És d’allà d’on surten els mandats polítics i econòmics per a agents de confiança que es troben en les institucions públiques i privades dels països pobres. La lògica del sistema dominant funciona de la mateixa manera dins de les nacions i entre països rics i pobres: existeix una absurda concentració de riquesa i poder en mans d’una petita minoria, i això és molt perillós i nociu per a tota la humanitat.

La teva tasca de defensa dels drets humans se centra en fer efectius drets formalment reconeguts.

Entre la llei i la seva aplicació hi ha una distància molt gran. Nombroses recerques científiques mostren com els règims democràtics, principalment en els països pobres, no asseguren la igualtat en l’àmbit material dels drets. El punt central d’aquest desajust és la maleïda herència dels règims esclavistes i les dictadures, la perpetuació de les oligarquies, l’aliança de part dels segments religiosos amb agents del poder, i el domini del gran capital en els espais polítics. Però agrego a aquesta llista la timidesa en el posicionament de persones i col·lectius que viuen en els països anomenats del primer món amb relació a la gent que es troba en situació de pobresa i marginació, tant en els seus països com en els del sud global.

Brasil ha viscut en els últims anys un context polític convuls. Quin ha estat l’impacte per a les polítiques de reducció de les desigualtats?

Des del cop legislatiu i judicial que va tenir com a resultat l’impeachment de la presidenta Dilma Rousseff, el país només ha fet que retrocedir en el camp dels drets i les polítiques socials. És cert que durant els gairebé quatre mandats del Partit dels Treballadors no hi havia hagut canvis estructurals (reforma política, tributària o agrària, democratització dels mitjans de comunicació, etc). Però cal reconèixer que el Brasil havia superat l’epidèmia de la fam i reduït dràsticament la pobresa extrema. També havia avançat en l’accés a l’educació i la salut, en el reconeixement de les comunitats tradicionals indígenes i quilomboles, i en els drets laborals de les treballadores de la llar i els petits treballadors rurals, així com contra el treball infantil i esclau.

Després del cop, el president en exercici, amb el suport del Congrés, va aconseguir aprovar la congelació durant vint anys dels pressupostos destinats a les polítiques de salut, educació, habitatge, etc. També va impulsar una reforma laboral amb què s’han eliminat drets i s’ha debilitat la força dels sindicats. En l’àmbit de la seguretat, la violència policial, les persecucions i les presons il·legals han augmentat significativament. La presó del president Lula és el cas més contundent de violència institucional.

 

Més a fons: Igualtat

En el marc del darrer Barrejant, celebrat entre el 3 i el 7 d’octubre de 2018, la Unitat de Cooperació, Solidaritat i Pau va llençar un nou número de la revista Solidària. L’article que es reprodueix a continuació ocupa la secció ‘Més a fons’ d’aquest número.

 

Al 2017 el món va registrar el major increment de la història en el nombre de persones amb més de mil milions de dòlars. Segons l’informe Premiar la feina, no la riquesa, publicat per l’ONG Oxfam Internacional a principis d’any, poc més de dues mil persones a tot el món tenen actualment fortunes superiors als mil milions de dòlars; d’aquestes, nou de cada deu són homes. L’augment en la xifra de persones milmilionàries no s’explica pas per un increment generalitzat de la riquesa, més aviat tot al contrari: el 82% del creixement de la riquesa mundial de l’últim any va anar a parar a mans de l’1% més ric, mentre que la meitat més pobra de la població mundial no se’n va beneficiar en absolut.

La distribució de la riquesa mundial dibuixa un panorama profundament injust. Les últimes dades de Credit Suisse, recollides en l’informe d’Oxfam, revelen que quaranta-dues persones disposen actualment de la mateixa riquesa que els tres mil set-cents milions de persones més pobres. I el nombre de persones que l’any passat posseïen tanta riquesa com la meitat més pobra de la població mundial ha passat de vuit a seixanta-una.

Com explica l’alta comissionada per l’Agenda 2030, Cristina Gallach, les desigualtats s’han convertit en un dels grans reptes de la globalització. En aquest sentit, no és casual que l’abordatge de les desigualtats sigui un aspecte clau per a la consecució dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que l’any 2015 van aprovar més de cent cinquanta caps d’estat i de govern. Els ODS, hereus dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, defineixen l’agenda política internacional en matèria de desenvolupament sostenible, coneguda com a Agenda 2030. Per a Gallach, “el compliment de l’Agenda 2030 és impossible si no se superen les desigualtats; i a la inversa: el compliment dels ODS garanteix una societat sense les desigualtats que ara patim”.

Si bé la reducció de les desigualtats és una línia de treball transversal per a la consecució dels ODS, alguns objectius posen el focus específicament en aquest camp. És el cas del número 10, que promou la reducció de les desigualtats entre països i en el si dels mateixos estats. Per tal de subratllar-ne la importància, des de Nacions Unides presenten dades que reflecteixen les conseqüències nocives i ben visibles de l’actual sistema de distribució dels recursos:

  • Uns seixanta-nou milions d’infants menors de cinc anys moriran per causes que en la seva majoria podrien prevenir-se.
  • Les dones de les zones rurals tenen el triple de probabilitats de morir durant el part que les dones dels centres urbans.
  • En els països en desenvolupament moltes famílies viuen en societats on els ingressos es distribueixen ara de manera més desigual que a la dècada dels 90.

L’ODS 10, com la resta d’ODS, es concreta en un conjunt de metes. Entre altres, planteja que d’aquí a 2030 s’aconsegueixi i es mantingui un creixement dels ingressos del 40% més pobre de la població amb un ritme superior a la mitjana nacional. També apunta la necessitat de millorar la reglamentació i vigilància de les institucions i els mercats financers mundials, així com d’assegurar una major representació i intervenció dels països en desenvolupament en les decisions adoptades per les institucions econòmiques i financeres internacionals.

A banda de l’ODS 10, també es focalitza en la igualtat l’Objectiu número 5. En aquest cas, es tracta de treballar per aconseguir la igualtat entre els gèneres i empoderar totes les dones i les nenes d’arreu del món. Des de Nacions Unides, assenyalen que la igualtat entre els gèneres no és només un dret fonamental sinó també la base per aconseguir un món pacífic, pròsper i sostenible. Posar fi a totes les formes de discriminació i a totes les violències contra les dones i les nenes són algunes de les metes associades a aquest objectiu.

L’Agenda 2030 interpel·la tots els països del món, tant rics com pobres, perquè parteix de la constatació que en qualsevol estat hi ha persones escandalosament riques i poderoses i persones que viuen en situacions greus de pobresa i vulnerabilitat. Espanya n’és un bon exemple. Un informe del Banc d’Espanya fet públic la primavera passada va alertar del significatiu augment de les desigualtats al país entre 2006 i 2014. També la Comissió Europea ha advertit, al llarg del darrer any, que Espanya es troba entre els països més desiguals de la UE.

Tots els avenços cap a la igualtat han estat el resultat d’un esforç col·lectiu, i els reptes que planteja el món globalitzat exigeixen un nou impuls en aquest sentit, un impuls que es pot traduir en compromisos polítics, però també en accions quotidianes. L’àmbit local ha de ser, sens dubte, un espai clau a l’hora de retallar la distància generada per les desigualtats.

“Per la igualtat!”, presentació del número 27 de la revista Solidària

En el marc del darrer Barrejant, celebrat entre el 3 i el 7 d’octubre de 2018, la Unitat de Cooperació, Solidaritat i Pau va llençar un nou número de la revista Solidària. Aquest és l’article de presentació que hi va publicar l’Alba Martínez Vélez, 5a tinenta d’alcaldia i Regidora de Ciutat Educadora, Cooperació, Solidaritat i Pau.

Quantes vegades hem escoltat aquella frase que diu que “cada cop els rics són més rics i els pobres més pobres”? Pot sonar a tòpic però la realitat és crua i la crisi econòmica està provocant i perpetuant la situació que aquesta frase descriu. En pocs anys ens hem trobat en el nostre dia a dia problemàtiques que ja coneixíem i treballàvem des dels projectes de cooperació al desenvolupament; situacions que ens han obligat a centrar la mirada en l’atenció a les persones pertanyents als col·lectius més fràgils de la població, tant al nostre país com en l’àmbit global perquè, malauradament, el patró es repeteix i té en el seu origen la mateixa arrel.

Els grans poders econòmics estan exercint el veritable control de les decisions que prenen els governs i que, lluny d’alleujar aquesta situació de desigualtat, la perpetuen. Les mesures d’austeritat estan ampliant la bretxa de la desigualtat i, tal com apuntava Oxfam al seu informe La trampa de la austeridad (2013), si es continuen aplicant aquestes polítiques, al 2022 gairebé el 40% de la població espanyola estarà en risc d’exclusió social. Només posant les persones en el centre de les polítiques i reforçant uns serveis públics universals i de qualitat podrem evitar que això passi. És una qüestió de prioritats i voluntat política per deixar d’afavorir els interessos de l’1% de la població que concentra la major part de la riquesa del món i acabar amb els anomenats paradisos fiscals o l’evasió d’impostos, entre d’altres. Com també ho és seguir fent una anàlisi global per entendre millor què està passant; en aquest sentit, cal rescatar de la fossa en què està l’Ajuda Oficial al Desenvolupament de l’Estat espanyol que, amb un 0,21%, se situa en un dels seus mínims històrics, lluny del tan reclamat 0,7% i de la mitjana dels nostres socis europeus, que és del 0,51%.

En aquest nou número de la revista Solidària abordem el tema de la igualtat fent servir com a base els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i la seva fita transversal de reducció de les desigualtats, però aquest també serà el tema que ens acompanyarà al llarg dels cinc dies del Barrejant que gaudirem aquest any. Poder llegir les pàgines d’aquesta publicació o assistir a algunes de les activitats que hem preparat per a la setmana del 3 al 7 d’octubre constitueixen actes necessaris de lluita contra la desigualtat i tenen com a objectiu generar debat i reflexió crítica entre la ciutadania. Una reflexió que després totes i cadascuna de nosaltres haurem de transformar en accions quotidianes i en una participació activa en la defensa dels drets de les persones d’arreu i els col·lectius més vulnerables amb els quals aquest món globalitzat s’està acarnissant.

Un any de cooperació santboiana

El passat 5 d’octubre, en el marc del Barrejant 2018 i del tradicional sopar de la cooperació i la solidaritat santboiana, la Unitat de Cooperació, Solidaritat i Pau va presentar el documental “Un any de cooperació santboiana”. Es tracta d’un recull dels principals esdeveniments, reflexions i accions que s’han dut a terme al voltant de la cooperació i la solidaritat a Sant Boi de Llobregat al llarg del darrer any.

El documental ja està disponible a Internet:

En l’audiovisual hi participen, per ordre d’intervenció:

  • Daniel Fernández (Tutti Graffiti).
  • Aula Oberta de Teatre Social: Pau Lerma, Esther Barroso i Roman Escudero, amb la coordinació de Juanjo Camarena.
  • Carme Mangues, de la Fundació Kassumay.
  • Anna Escudé, de DESOS Opció Solidària.
  • Núria Pelay, de Sindicalistes Solidaris.
  • Miguel Robles, de la Fundació Pau i Solidaritat.
  • Grup Veus de poetes: Montse Comas, Julia Olaya, Roser Polo, Mercè Gambús, Rosa M. Marquès,
  • Candela Ballesteros i Dolors Garcia, amb la coordinació de Cysko Muñoz.
  • Amor del Álamo, del Grup de Suport al Colectivo de Mujeres de Matagalpa.
  • Montse Piñol, de Cooperacció.
  • Lluïsa Moret, alcaldessa de Sant Boi de Llobregat.
  • Alba Martínez, 5a tinenta d’alcaldia i Regidora de Ciutat Educadora, Cooperació, Solidaritat i Pau.

La idea, realització, gravació i edició són obra d’Andrés Pino, Conjunto Vacío. El so de les entrevistes ha anat a càrrec d’Ernest Peral.

Més de 700 alumnes de secundària coneixen de primera mà històries de defensa dels drets humans al món

El 9 i 10 d’octubre s’ha celebrat una nova edició del Fòrum d’alumnes defensors i defensores dels drets humans. Es tracta d’un espai anual de trobada entre alumnat de secundària de la nostra ciutat i algunes de les persones defensores dels drets humans que participen al projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans.

El 9 d’octubre, Can Massallera va acollir gairebé 500 estudiants d’ESO dels instituts Marianao, Pedagogium Cos, Rafael Casanova, Joaquim Rubió i Ors i Camps Blancs. L’alumnat va poder conèixer la Marisa Franco i l’Spitou Mendy, tots dos activistes en defensa dels drets humans amb una llarga trajectòria. L’Spitou Mendy, senegalès d’origen i resident a Espanya des de fa gairebé dues dècades, defensa els drets de les persones treballadores del camp i els hivernacles d’Almeria. Pel que fa a la Marisa Franco, és una activista nord-americana amb un llarg recorregut de lluites en defensa dels drets de la població més vulnerabilitzada: dones, persones LGTB+, migrades i llatines, pobres, etc.

El 10 d’octubre va ser Cal Ninyo l’espai que va acollir la trobada. Al voltant de 250 alumnes de Batxillerat dels instituts Rafael Casanova, Camps Blancs, Marianao i Ítaca van poder conversar amb els activistes Ramón Esono i Ahmed Ali. El Ramón Esono, que té per nom de guerra “Jamón y Queso”, és un dibuixant i il·lustrador compromès amb la denúncia de les vulneracions dels drets humans que es produeixen a Guinea Equatorial. L’Ahmed Ali és un fotoperiodista egipci, participant del Moviment 6 d’Abril i compromès també amb la defensa dels drets humans.

El Fòrum d’alumnes defensors i defensores dels drets humans apropa als i les joves el testimoni d’una persona defensora de drets humans amb la qual pot interactuar i establir un diàleg. Té l’objectiu d’incrementar el grau de coneixement i compromís del jovent amb la defensa dels drets humans, generar empatia i estimular la participació en l’entorn més proper.

Per tal que la trobada sigui el màxim de significativa possible, l’alumnat realitza als centres educatius activitats prèvies de preparació. Aquestes activitats han estat dinamitzades per l’Institut Diversitas. Alguns centres també duran a terme tallers posteriors a la trobada, per tal de reflexionar sobre els temes tractats.

En aquesta edició, el Fòrum ha tornat a comptar amb la participació de l’Aula Oberta de Teatre Social. Sota la direcció de Juanjo Camarena, els i les joves han escenificat la lluita dels defensors i defensores participants.

 

 

‘Dones al carrer’, el crit de les escoles de Sant Boi pel Barrejant

Dones al carrer és el títol de la proposta que Ensenyament Solidari ha fet enguany a les escoles perquè s’apleguin i formin part del Barrejant. Es podrà veure el dissabte 6 d’octubre, en un acte en el qual també participarà la coral de l’Escola de Música Blai Net.

Amb Dones al carrer l’entitat es reivindica la igualtat, fent més visible la presència de les dones a la societat i denunciant les desigualtats que encara existeixen entre homes i dones. Com cada any, s’aprofita l’eix temàtic per afavorir un procés de reflexió prèvia a les aules que culmina amb una activitat conjunta a la plaça Teresa Valls i Diví. Hi participaran totes les escoles de Sant Boi de Llobregat, una escola del Prat de Llobregat i una altra de Santa Coloma de Cervelló.

Les escoles proposaran noms de dones per donar-los a carrers de la ciutat. Cada centre educatiu ha escollit un nom de dona per plantejar a l’Ajuntament que l’incorpori en els futurs carrers i places de la ciutat. De fet, una revisió dels noms de totes les vies de Sant Boi de Llobregat ha fet revelat que hi ha una desproporció immensa entre aquells carrers dedicats a homes i els que porten nom de dona (120 noms d’homes per 10 de dona). Així, les escoles han fet una recerca de dones significatives a llarg de la història per proposar que se’ls dediqui un espai públic a la ciutat.

Tot aquest treball es plasmarà amb la simulació d’una ciutat, feta amb cases de cartró, que ocuparà tota la plaça. Ensenyament Solidari ha preparat un tutorial per facilitar la construcció d’aquests edificis i fer més engrescador tot el procés. I ha convidat totes les escoles participants a reunir-se a la plaça per reivindicar plegades la igualtat.

La coral i el combo de l’Escola Municipal de Música acompanyaran tota aquesta posada en escena, que culminarà amb la cantada de la cançó Persones iguals, de Petaca. Posteriorment al Barrejant, la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer acollirà aquesta instal·lació.

Graffiti per la igualtat

La cerca de noves maneres d’explicar allò que passa i què fem ens ha portat a les mans de Daniel Fernández, conegut també com a Tutti Grafitti. Des del dia 15 de setembre, Fernández ha estat treballant en un gran mural de trenta-set metres davant les Termes Romanes.

“Per la igualtat” és el lema de la 23a edició del Barrejant i també l’eix vertebrador d’aquest mural revindicatiu en el qual Fernàndez fusiona i interpreta quatre àmbits que ens preocupen: la crisi de les persones refugiades, la igualtat entre homes i dones, el treball digne i la democràcia. Des de la Unitat de Cooperació, Solidaritat i Pau, treballem en aquestes àrees a través de diferents projectes i línies d’acció.

El mural mostra com un tauró es vol engolir tota una ciutat a la deriva, en homenatge als versos de la poetessa Warsan Shire, que recorda: “No one leaves home unless home is the mouth of a shark.” Les onades esdevenen cabells i així passem de la crisi de les persones refugiades al cos d’una dona. La lluita per la igualtat del 2018 ha trencat moltes fronteres i ha congriat dones d’arreu del món. Igualtat és equitat. Igualtat és denunciar que els cossos de les dones són un camp de batalla. A l’interior de la dona, els engranatges de la producció no s’aturen i s’empassen les treballadores. Enfront l’explotació capitalista, que posa en risc la vida humana i la sostenibilitat del planeta, reivindiquem el treball digne. Els colors freds han donat pas als càlids per arribar a la democràcia reivindicada com a lluita constant, indefugible i necessària per l’assoliment de la justícia, la igualtat i la llibertat.

Part d’aquest procés creatiu quedarà recollit en l’audiovisual “Un any de cooperació santboiana, que està realitzant l’Andrés Pino i que s’estrenarà el 5 d’octubre, en el marc del Barrejant.

El documental ha comptat també amb la col·laboració de diverses persones de la ciutat vinculades a la cooperació, que reflexionen sobre aquestes temàtiques i expliquen alguns dels projectes que s’han treballat. En les seves intervencions es posa de manifest l’impacte local de polítiques i dinàmiques globals. Aquesta interdependència queda narrada, a la vegada, per les veus en off del documental: les veus d’algunes de les poetesses del grup Veus de poetes i d’alguns dels i les joves de l’Aula oberta de teatre, que han col·laborat amb el projecte.

Les motxilles del Barrejant: doble valor afegit

Cada Barrejant genera una nova oportunitat per col·laborar amb un projecte de producció èticament responsable, gràcies a l’objecte commemoratiu de cada edició. En general, es tracta d’una doble col·laboració. D’una banda, s’aposta per un projecte productiu que aporta valor afegit i, de l’altra, es destinen els diners recaptats amb la venda a un projecte de cooperació.

Enguany s’han escollit motxilles de cotó orgànic, que compten amb els certificats de la Fair Trade Foundation i Earth Positive. Els diners que es generen amb la seva producció es destinen a col·laborar amb el projecte Hand in Hand India, que lluita per l’eliminació del treball infantil. Alhora, gràcies als diners recaptats amb la seva venda col·laborem amb els projectes sanitaris de la Fundación Juan Ciudad a Bolívia.

Les motxilles, disponibles en tres colors, s’han personalitzat amb el lema d’aquesta edició, “Per la igualtat”, i la figura de l’icosàedre, en referència a l’escultura realitzada per Gara Basilio Mayor que configura la imatge d’aquest Barrejant.

Les motxilles es podran adquirir durant el Barrejant’18 al preu de 3€.